Inducció, principi de la
De Wikisofia
El principi que donaria fonament a una inferència inductiva. Normalment es recorre a la uniformitat de la naturalesa, que ens permet suposar que, ja que la inducció ha tingut èxit en el passat fins al moment present, d'igual manera ha de tenir lògicament èxit en el futur i sempre. Es pot formular aquest raonament de la següent manera (Chalmers):
El principi d'inducció ha funcionat bé en el moment t1
El principi d'inducció ha funcionat bé en el moment t2
etc.
El principi d'inducció funcionarà en qualsevol moment del futur
ja que aquest raonament és inductiu, perquè fonamenta les premisses en fets observats que suposen el compliment de la inducció, és clarament circular, tal com Hume ja va demostrar: utilitza la inducció per a justificar la inducció. Aquesta circumstància rep el nom de problema de la inducció.
Modernament, s'entén per principi d'inducció aquell en què es fonamenta la probabilitat que succeeixi un fet determinat previst per inducció (veg. text).
termes relacionats
.