Implicació material
De Wikisofia
El valor del condicional en lògica d'enunciats, que s'escriu [math]\displaystyle{ p\rightarrow{q} }[/math], es llegeix com «si p, llavors q», i es defineix com [math]\displaystyle{ (p\rightarrow{q})= df(¬p\vee q) }[/math], de manera que l'expressió «si p llavors q» és falsa si i només si l'antecedent és veritable i el conseqüent fals; en tots els altres casos és veritable. Aquesta definició s'atribueix a Filó, filòsof megàric del s. IV aC. Del fet que aquesta definició de condicional no s'ajusta exactament a l'ús del condicional en el llenguatge ordinari, que suposa certa relació de significat entre antecedent i conseqüent, sorgeixen les denominades paradoxes de la implicació material.
La implicació material no ha de confondre's amb la implicació tautològica, com és una inferència expressada com un condicional, en la qual mai succeeix que les premisses siguin veritables i la conclusió falsa, o la implicació estricta, que es defineix com a «si p és veritable, ha de ser-ho també q»; també en aquest cas, q és deduïble de p.
El seu valor ho defineix la taula del condicional.