Accions

Autor

Thomas H. Huxley

De Wikisofia


Huxley.jpg

Avís: El títol a mostrar «Thomas H. Huxley» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Huxley, Thomas H.».

Naturalista i filòsof anglès membre de la Royal Society. És considerat com el més influent escriptor científic de l'època victoriana, i va estar també molt interessat en el paper educador de la ciència, contribuint amb obres de divulgació científica clares i ben estructurades. Va néixer a Ealing, prop de Londres, i la seva primera educació científica va ser bàsicament autodidacta, i influenciada per Thomas Carlyle i Goethe. Posteriorment va estudiar medicina i va emprendre notables investigacions en química, anatomia, fisiologia i paleontologia. Com a metge va treballar en el Charing Cross Hospital de Londres, i entre 1846 i 1850 va participar com a ajudant metge en un viatge amb vaixell als mars d'Austràlia. Els informes que va realitzar sobre la base de les dades recollides li van donar fama com a biòleg. En 1836 trava amistat amb Darwin, que acabava de tornar de la seva expedició amb el Beagle, i des de l'aparició de l'Origen de les espècies de Darwin en 1859, es va constituir en un fervent darwinista i defensor de la teoria de l'evolució encara que, si bé acceptava totes les seves grans línies i sortia en defensa de les acusacions realitzades a Darwin (ell mateix es denominava Darwin's bulldog), va mantenir algunes objeccions crítiques, que no li van impedir la defensa del darwinisme enfront de les acusacions procedents especialment de les esferes eclesiàstiques de l'Anglaterra victoriana, alhora que va saber posar de manifest les implicacions filosòfiques d'aquesta teoria.

Huxley2.gif

El seu mètode científic, que definia com a «sentit comú organitzat i entrenat» era de base empirista, i va estar molt influenciat per Hume. Com aquest, defensava un fenomenisme radical, raó per la qual considerava igualment dogmàtics el materialisme i l'espiritualisme, i s'oposava a tota forma de saber absolut. Escèptic per temperament científic, va decidir oposar-se a tota forma de saber absolut i va mantenir, com a postura racionalment adequada i èticament correcta en religió, l'agnosticisme (veg. text), sent el creador d'aquest terme, que va definir com a suspensió del judici en el cas de falta de proves concloents. Va defensar també el mecanicisme, va sostenir que els animals eren autòmats conscients, i va advocar per una teoria epifenomenalista basada en l'evolució de les espècies per a explicar les relacions ment-cos («la ment és al cos el que el so és a la campana», deia). Va aplicar a l'epistemologia la idea de la lluita per l'existència, afirmant que les teories científiques han de lluitar entre si per a aconseguir la seva supervivència. En les seves idees ètiques es reflecteixen igualment les seves idees evolucionistes, si bé va defensar decididament que, malgrat els seus orígens evolutius, la moral s'oposa a la naturalesa.

Entre les seves obres destaquen: Collected Essays, 9 vols., Londres (1983-1984) i Scientific Memoirs, 5 vols., Londres (1989-1903).