Accions

Royal Society

De Wikisofia

 Acadèmia científica britànica d'orientació eminentment empírica, instituïda en 1660 i reconeguda oficialment en 1662 pel rei Carles II. Juntament amb altres institucions europees similars, com l'Accademia del Cimento, fundada a Florència (1657-1667) i la Académie des Sciences, de França, fundada en 1666, i unes altres, anteriors i posteriors, configura l'impuls científic col·legiat que porta a la pràctica els ideals de la revolució científica. La Royal Society va ser la més important i influent de les Acadèmies durant el s. XVII. Els seus primers membres van ser els components de l'anomenat Col·legi Invisible –denominació donada per R. Boyle a un grup informal de científics que es reunien periòdicament en cases privades o en tavernes– mèdics i virtuosi, és a dir, aficionats a la pràctica de la ciència. H. Oldenburg, físic i filòsof que es va cartejar amb Spinoza, va ser secretari de la Societat a partir de 1665 i va iniciar i va cuidar de la publicació de la revista «Philosophical Transactions of the Royal Society»; Newton, membre des de 1672, va ser nomenat president en 1703 i va conservar el càrrec fins a la seva mort.

L'anomenada «tesi de Merton» (formulada en 1938 per Robert K. Merton) estableix una relació directa entre l'esperit científic d'aquesta Societat i els valors del puritanisme anglès, que sostindria en aquella època que el coneixement de la naturalesa era útil per al coneixement de Déu. D'altra banda, Thomas Sprat, en el seu History of the Royal Society of London, for the Improving of natural Knowledge [Història de la Royal Society de Londres, per a l'augment del coneixement natural] (1667), relaciona també directament els objectius de la Societat de Londres amb l'ideal de ciència proposat per Bacon; uns altres sostenen que no pot afirmar-se que la Royal Society fos la culminació dels ideals inductius baconians (veg. citació).