Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Tabula rasa»

De Wikisofia

m (bot: - per negar en + per a negar en)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''tabula rasa'', tauleta en la qual no hi ha res escrit)</small>
 
<small>(del llatí ''tabula rasa'', tauleta en la qual no hi ha res escrit)</small>
  
[[metàfora|Metàfora]] difosa pels [[empirisme|empiristes]] anglesos ([[Recurs:Locke: la ment, taula rasa|veg. text]]) per a negar en rodó qualsevol possibilitat d'[[idees innates|idees innates]] i afirmar taxativament que el coneixement comença pels [[sentits|sentits]]. Amb ella se significa que la ment humana és abans de tota experiència, en paraules d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que va ser el primer a recórrer a aquesta imatge, com «una tauleta en la qual no hi ha res escrit» (''De l'ànima ''430a). La invenció de la frase s'atribueix també a [[Autor:Alexandre d'Afrodisia|Alexandre d'Afrodisia]], i abans dels empiristes van usar la frase, aquesta o una altra semblant, els [[estoïcisme|estoics]], [[Autor:Egidi Romà|Egidi Romà]], [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], etc. Naturalmante, el [[racionalisme|racionalisme]] combat aquesta teoria.
+
[[metàfora|Metàfora]] difosa pels [[empirisme|empiristes]] anglesos ([[Recurs:Locke: la ment, taula rasa|veg. text de Locke]]) per a negar en rodó qualsevol possibilitat d'[[idees innates|idees innates]] i afirmar taxativament que el coneixement comença pels [[sentits|sentits]]. Amb ella se significa que la ment humana és abans de tota experiència, en paraules d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que va ser el primer a recórrer a aquesta imatge, com «una tauleta en la qual no hi ha res escrit» (''De l'ànima ''430a). La invenció de la frase s'atribueix també a [[Autor:Alexandre d'Afrodisia|Alexandre d'Afrodisia]], i abans dels empiristes van usar la frase, aquesta o una altra semblant, els [[estoïcisme|estoics]], [[Autor:Egidi Romà|Egidi Romà]], [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], etc. Naturalmante, el [[racionalisme|racionalisme]] combat aquesta teoria.
 +
 
 +
Al llarg del segle XX es va tornara reactualitzar la polèmica entre partidaris i detractors d'una suposada ''tabula rasa'', així, per exemple, els corrents existencialistes negaven cap paper a una pretesa naturalesa humana (entesa com una mena d'essència que estaria en contra d'una tabula rasa) i afirmaven que no hi ha cap essència humana, sinó que és l'existència la que forma l'individu. L'home, en aquesta perspectiva, no és  l'[[espècie|espècie]] humana o una noció general, sinó l'[[individu|individu]] humà considerat en la seva absoluta singularitat.
 +
 
 +
Els descobriments de la moderna genètica, el paper de l'ADN i dels gens, així com la seqüenciació del genoma humà, han tornat a destacar la gran importància d'aquest elements genètics. I durant bona part del segle XX s'ha discutit abastament sobre la relació entre "natura" (herència biològica, gens) i "cultura" (imitació, construcció social, transmissió d'informació) en la formació de la personalitat de cada individu, i , per tant, del possible paper d'una naturalesa humana que no sigui una tabula rasa, sinó que, de manera innata (degut als llargs processos evolutius i a la formació de les estructures genètiques) incorpora característiques que determinen en cert grau la personalitat, i les capacitat de coneixement.
 +
 
 +
La  concepció de l'enteniment com una tabula rasa ha estat també defensada per tots els corrents de pensament que neguen l'exist`pencia d'una naturalesa humana, com és el cas, per exemple, dels representants del penament estructuralista, postestructuralista i
 +
 
 +
Veg. [[Recurs:Leibniz:_la_tabula_rasa|Text de Leibniz sobre la ''tabula rasa'']]
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 10:21, 10 oct 2018

(del llatí tabula rasa, tauleta en la qual no hi ha res escrit)

Metàfora difosa pels empiristes anglesos (veg. text de Locke) per a negar en rodó qualsevol possibilitat d'idees innates i afirmar taxativament que el coneixement comença pels sentits. Amb ella se significa que la ment humana és abans de tota experiència, en paraules d'Aristòtil, que va ser el primer a recórrer a aquesta imatge, com «una tauleta en la qual no hi ha res escrit» (De l'ànima 430a). La invenció de la frase s'atribueix també a Alexandre d'Afrodisia, i abans dels empiristes van usar la frase, aquesta o una altra semblant, els estoics, Egidi Romà, Albert Magne, Tomàs d'Aquino, etc. Naturalmante, el racionalisme combat aquesta teoria.

Al llarg del segle XX es va tornara reactualitzar la polèmica entre partidaris i detractors d'una suposada tabula rasa, així, per exemple, els corrents existencialistes negaven cap paper a una pretesa naturalesa humana (entesa com una mena d'essència que estaria en contra d'una tabula rasa) i afirmaven que no hi ha cap essència humana, sinó que és l'existència la que forma l'individu. L'home, en aquesta perspectiva, no és l'espècie humana o una noció general, sinó l'individu humà considerat en la seva absoluta singularitat.

Els descobriments de la moderna genètica, el paper de l'ADN i dels gens, així com la seqüenciació del genoma humà, han tornat a destacar la gran importància d'aquest elements genètics. I durant bona part del segle XX s'ha discutit abastament sobre la relació entre "natura" (herència biològica, gens) i "cultura" (imitació, construcció social, transmissió d'informació) en la formació de la personalitat de cada individu, i , per tant, del possible paper d'una naturalesa humana que no sigui una tabula rasa, sinó que, de manera innata (degut als llargs processos evolutius i a la formació de les estructures genètiques) incorpora característiques que determinen en cert grau la personalitat, i les capacitat de coneixement.

La concepció de l'enteniment com una tabula rasa ha estat també defensada per tots els corrents de pensament que neguen l'exist`pencia d'una naturalesa humana, com és el cas, per exemple, dels representants del penament estructuralista, postestructuralista i

Veg. Text de Leibniz sobre la tabula rasa