Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sil·logisme»

De Wikisofia

m (bot: - com ho defineix + com el defineix)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::συλλογισμός]], raonament, de [[Grec::συν]], amb, i [[Grec::λογιζομαι]], raonar)</small>
  
El [[raonament|raonament]] tal com el defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]).
+
El [[raonament|raonament]] tal com el defineix [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Es compon de dos enunciats, anomenats [[premisses|premisses]] i un altre enunciat anomenat [[conclusió|conclusió]]. El seu estudi, anomenat [[sil·logística|sil·logística]], ha constituït la part més important i coneguda de la [[lògica|lògica]] tradicional. Aristòtil el defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera ([[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]]).
  
Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]].
+
Vegeu [[lògica, història de la|història de la lògica]], [[dictum de omni et nullo]], [[epiquerema]].
 +
 
 +
----
 +
::Un sil·logisme és un conjunt de paraules o locucions en el qual, en fer-se determinades assumpcions, se segueix necessàriament ([[Grec::έξ άνάγκης]]) del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions, una cosa diferent de la qual s'havia pres. Per l'expressió «del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions», vull dir que és per causa d'això que se segueix la conclusió, i amb això significo que no hi ha necessitat de cap altre terme per a fer que la conclusió sigui necessària.
 +
{{Ref|Ref=Aristòtil, ''Analítica primera'', l.1, cap. 1 (''Obras'', Aguilar, Madrid 1973, p. 276).|Títol=Analítica primera'', l.1, cap. 1 (''Obras|Cita=true}}
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 12:24, 29 set 2018

(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)

El raonament tal com el defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat sil·logística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil el defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són vertaderes, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per vertadera (veg. text).

Vegeu història de la lògica, dictum de omni et nullo, epiquerema.


Un sil·logisme és un conjunt de paraules o locucions en el qual, en fer-se determinades assumpcions, se segueix necessàriament (έξ άνάγκης) del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions, una cosa diferent de la qual s'havia pres. Per l'expressió «del fet d'haver-se verificat de tal manera determinada les assumpcions», vull dir que és per causa d'això que se segueix la conclusió, i amb això significo que no hi ha necessitat de cap altre terme per a fer que la conclusió sigui necessària.
Aristòtil, Analítica primera, l.1, cap. 1 (Obras, Aguilar, Madrid 1973, p. 276).