Regressió a l'infinit

O progrés a l'infinit. Procediment falsament demostratiu que arrossega indefinidament el fonament d'una prova. Així, hi ha regressió a l'infinit si, acceptant que «tot succés té causa», s'explica un succés mostrant el seu causa i, després, la causa d'aquesta causa, considerada com un succés que requereix al seu torn causa, i així indefinidament. La qual cosa equival a afirmar que «un succés té causa que, al seu torn, és un succés que té causa...». A això es diu cercle viciós, o raonament circular.

Aristòtil rebutjava tal manera impròpia d'argumentar exigint, per necessitat lògica i metafísica, l'existència d'una primera causa. El mateix cal dir de la recerca d'un perquè (motiu o fi; veure cita).