Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Regressió a l'infinit»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} O progrés a l'infinit. Procediment falsament demostratiu que arrossega indefinidament el fonament d'una prova. Així, hi ha regressió a l...».)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
O progrés a l'infinit. Procediment falsament demostratiu que arrossega indefinidament el fonament d'una [[prova|prova]]. Així, hi ha regressió a l'infinit si, acceptant que «tot succés té causa», s'explica un succés mostrant el seu [[causa|causa]] i, després, la causa d'aquesta causa, considerada com un succés que requereix al seu torn causa, i així indefinidament. La qual cosa equival a afirmar que «un succés té causa que, al seu torn, és un succés que té causa...». A això es diu [[cercle viciós|cercle viciós]], o raonament circular.  
+
O progrés a l'infinit. Procediment falsament demostratiu que arrossega indefinidament el fonament d'una [[prova|prova]]. Així, hi ha regressió a l'infinit si, acceptant que «tot succés té causa», s'explica un succés mostrant la seva [[causa|causa]] i, després, la causa d'aquesta causa, considerada com un succés que requereix al seu torn causa, i així indefinidament. La qual cosa equival a afirmar que «un succés té causa que, al seu torn, és un succés que té causa...». A això es diu [[cercle viciós|cercle viciós]], o raonament circular.  
  
 
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] rebutjava tal manera impròpia d'argumentar exigint, per necessitat [[lògica|lògica]] i metafísica, l'existència d'una [[causa primera|primera causa]]. El mateix cal dir de la recerca d'un ''perquè ''(motiu o fi; [[Recurs:Cita de D. Hume 4|veure cita]]).
 
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] rebutjava tal manera impròpia d'argumentar exigint, per necessitat [[lògica|lògica]] i metafísica, l'existència d'una [[causa primera|primera causa]]. El mateix cal dir de la recerca d'un ''perquè ''(motiu o fi; [[Recurs:Cita de D. Hume 4|veure cita]]).

Revisió del 16:05, 20 ago 2015

O progrés a l'infinit. Procediment falsament demostratiu que arrossega indefinidament el fonament d'una prova. Així, hi ha regressió a l'infinit si, acceptant que «tot succés té causa», s'explica un succés mostrant la seva causa i, després, la causa d'aquesta causa, considerada com un succés que requereix al seu torn causa, i així indefinidament. La qual cosa equival a afirmar que «un succés té causa que, al seu torn, és un succés que té causa...». A això es diu cercle viciós, o raonament circular.

Aristòtil rebutjava tal manera impròpia d'argumentar exigint, per necessitat lògica i metafísica, l'existència d'una primera causa. El mateix cal dir de la recerca d'un perquè (motiu o fi; veure cita).