Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Referència»

De Wikisofia

m (bot: - del|filosofia d'el llenguatge]], + del|filosofia del llenguatge]],)
m (bot: -veure text +veg. text)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''referentia'', de ''referre'', relatar, portar a, reproduir)</small>
 
<small>(del llatí ''referentia'', de ''referre'', relatar, portar a, reproduir)</small>
  
Relació que s'estableix entre el nom i allò, persona, cosa, [[propietat|propietat]], que aquest nomena. El [[referent|referent]] és la realitat nomenada, significada (designada o denotada) pel nom. En [[epistemologia|epistemologia]], el problema de la referència remet a la qüestió «a què es'' refereixen ''els termes teòrics?», això és, quina classe d'[[observació|observació]] correspon a un enunciat de la teoria?, o a quina classe d'[[entitat|entitat]] observable pot reduir-se un terme teòric? ([[Recurs:Bunge: referència|veure text]]). En [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], la referència és la relació que hi ha entre l'expressió i el [[referent|referent]], mentre que el [[sentit|sentit]] és la manera peculiar amb que el [[llenguatge|llenguatge]] ens presenta un objecte, que es correspon amb una propietat determinada que posseeix l'objecte. La referència de l'expressió «l'estel de l'alba» és el planeta Venus i el sentit és la propietat que Venus sigui l'estel que brilla a l'alba. Segons [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], no tota expressió nominal té referència, encara que sí sentit. «El Quixot» és un exemple d'expressió dotada de sentit, però freturós de referència (en el plànol de la realitat). Per a [[Autor:Mill,_John_Stuart|J. Stuart Mill]]
+
Relació que s'estableix entre el nom i allò, persona, cosa, [[propietat|propietat]], que aquest nomena. El [[referent|referent]] és la realitat nomenada, significada (designada o denotada) pel nom. En [[epistemologia|epistemologia]], el problema de la referència remet a la qüestió «a què es'' refereixen ''els termes teòrics?», això és, quina classe d'[[observació|observació]] correspon a un enunciat de la teoria?, o a quina classe d'[[entitat|entitat]] observable pot reduir-se un terme teòric? ([[Recurs:Bunge: referència|veg. text]]). En [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], la referència és la relació que hi ha entre l'expressió i el [[referent|referent]], mentre que el [[sentit|sentit]] és la manera peculiar amb que el [[llenguatge|llenguatge]] ens presenta un objecte, que es correspon amb una propietat determinada que posseeix l'objecte. La referència de l'expressió «l'estel de l'alba» és el planeta Venus i el sentit és la propietat que Venus sigui l'estel que brilla a l'alba. Segons [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], no tota expressió nominal té referència, encara que sí sentit. «El Quixot» és un exemple d'expressió dotada de sentit, però freturós de referència (en el plànol de la realitat). Per a [[Autor:Mill,_John_Stuart|J. Stuart Mill]]
 
, en canvi, els noms propis tenen referent però no sentit o, utilitzant la seva terminologia, tenen [[denotació|denotació]] però no [[connotació|connotació]].
 
, en canvi, els noms propis tenen referent però no sentit o, utilitzant la seva terminologia, tenen [[denotació|denotació]] però no [[connotació|connotació]].
  

Revisió del 20:45, 9 ago 2017

(del llatí referentia, de referre, relatar, portar a, reproduir)

Relació que s'estableix entre el nom i allò, persona, cosa, propietat, que aquest nomena. El referent és la realitat nomenada, significada (designada o denotada) pel nom. En epistemologia, el problema de la referència remet a la qüestió «a què es refereixen els termes teòrics?», això és, quina classe d'observació correspon a un enunciat de la teoria?, o a quina classe d'entitat observable pot reduir-se un terme teòric? (veg. text). En filosofia del llenguatge, la referència és la relació que hi ha entre l'expressió i el referent, mentre que el sentit és la manera peculiar amb que el llenguatge ens presenta un objecte, que es correspon amb una propietat determinada que posseeix l'objecte. La referència de l'expressió «l'estel de l'alba» és el planeta Venus i el sentit és la propietat que Venus sigui l'estel que brilla a l'alba. Segons Frege, no tota expressió nominal té referència, encara que sí sentit. «El Quixot» és un exemple d'expressió dotada de sentit, però freturós de referència (en el plànol de la realitat). Per a J. Stuart Mill , en canvi, els noms propis tenen referent però no sentit o, utilitzant la seva terminologia, tenen denotació però no connotació.