Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Principi de causalitat»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Principi de la filosofia clàssica segons el qual la relació de causa i efecte, o de causalitat, ha d'estendre's a tot...».)
 
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Principi de la filosofia clàssica segons el qual la relació de [[causa|causa]] i efecte, o de [[causalitat|causalitat]], ha d'estendre's a tot l'àmbit de la [[real|realitat]]. En la filosofia clàssica, aquest principi té valor universal tant en l'àmbit del ser com del conèixer i, juntament amb el [[raó suficient, principi de|principi de raó suficient]], que és el seu equivalent en la formulació de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] («Gens succeeix sense raó»), fonamenta els raonaments [[a priori |''a posteriori'']], sobre fets d'experiència, de la mateixa manera que el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] o de [[identitat|identitat]], fonamenta els raonaments [[a priori |''a priori'']], independents de l'experiència. En la filosofia escolàstica, on aquest principi es formula com «tot [[ens|ens]] contingent suposa necessàriament una causa», rep un abast [[metafísica|metafísic]] i és considerat mitjà necessari per la [[Déu, proves de l'existència de|demostració de l'existència de Déu]].
+
Principi de la filosofia clàssica segons el qual la relació de [[causa|causa]] i efecte, o de [[causalitat|causalitat]], ha d'estendre's a tot l'àmbit de la [[real|realitat]]. En la filosofia clàssica, aquest principi té valor universal tant en l'àmbit del ser com del conèixer i, juntament amb el [[raó suficient, principi de|principi de raó suficient]], que és el seu equivalent en la formulació de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] («Res succeeix sense raó»), fonamenta els raonaments [[a priori |''a posteriori'']], sobre fets d'experiència, de la mateixa manera que el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] o d'[[identitat|identitat]], fonamenta els raonaments [[a priori |''a priori'']], independents de l'experiència. En la filosofia escolàstica, on aquest principi es formula com «tot [[ens|ens]] contingent suposa necessàriament una causa», rep un abast [[metafísica|metafísic]] i és considerat mitjà necessari per a la [[Déu, proves de l'existència de|demostració de l'existència de Déu]].
  
En la filosofia moderna, s'ha discutit profusament si aquest principi era [[enunciat analític, o proposició analítica|analític]] (''a priori'') o sintètic (''a posteriori'').  L'[[empirisme|empirisme]] va sostenir decididament, en contra del [[racionalisme|racionalisme]], el seu caràcter empíric; [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] va fondre ambdues postures amb l'afirmació del caràcter [[judicis sintètics a priori|sintètic a priori]] del principi. Amb la ciència moderna, i l'aplicació a tot l'àmbit de la naturalesa de la causalitat universal, s'ha arribat a l'afirmació del [[determinisme|determinisme]] causal físic: «Tot quant comença ha de tenir una causa», o «a idèntic efecte idèntica causa». No obstant això, el món físic de les partícules subatòmiques sembla negar l'afirmació de la validesa universal del principi de causalitat; el [[principi d'indeterminacion|principi d'indeterminació]] d'Heisenberg prohibeix utilitzar a un mateix temps conceptes mútuament incompatibles (com a posició i velocitat, ona i corpuscle), amb el que només pot recórrer-se a lleis de [[probabilitat|probabilitat]] per predir els fenòmens del món subatòmic, que quedaria, per això mateix, fora de l'abast universal del principi de causalitat.
+
En la filosofia moderna, s'ha discutit profusament si aquest principi era [[enunciat analític, o proposició analítica|analític]] (''a priori'') o sintètic (''a posteriori'').  L'[[empirisme|empirisme]] va sostenir decididament, en contra del [[racionalisme|racionalisme]], el seu caràcter empíric; [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] va fondre ambdues postures amb l'afirmació del caràcter [[judicis sintètics a priori|sintètic a priori]] del principi. Amb la ciència moderna, i l'aplicació a tot l'àmbit de la naturalesa de la causalitat universal, s'ha arribat a l'afirmació del [[determinisme|determinisme]] causal físic: «Tot el que comença ha de tenir una causa», o «a idèntic efecte idèntica causa». No obstant això, el món físic de les partícules subatòmiques sembla negar l'afirmació de la validesa universal del principi de causalitat; el [[principi d'indeterminació|principi d'indeterminació]] de Heisenberg prohibeix utilitzar a un mateix temps conceptes mútuament incompatibles (com a posició i velocitat, ona i corpuscle), amb el que només pot recórrer-se a lleis de [[probabilitat|probabilitat]] per a predir els fenòmens del món subatòmic, que quedaria, per això mateix, fora de l'abast universal del principi de causalitat.
  
[[causa: termes relacionats|Veure termes relacionats.]]
+
 
 +
[[causa: termes relacionats|Vegeu termes relacionats.]]
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}

Revisió de 13:29, 12 ago 2021



Principi de la filosofia clàssica segons el qual la relació de causa i efecte, o de causalitat, ha d'estendre's a tot l'àmbit de la realitat. En la filosofia clàssica, aquest principi té valor universal tant en l'àmbit del ser com del conèixer i, juntament amb el principi de raó suficient, que és el seu equivalent en la formulació de Leibniz («Res succeeix sense raó»), fonamenta els raonaments a posteriori, sobre fets d'experiència, de la mateixa manera que el principi de no contradicció o d'identitat, fonamenta els raonaments a priori, independents de l'experiència. En la filosofia escolàstica, on aquest principi es formula com «tot ens contingent suposa necessàriament una causa», rep un abast metafísic i és considerat mitjà necessari per a la demostració de l'existència de Déu.

En la filosofia moderna, s'ha discutit profusament si aquest principi era analític (a priori) o sintètic (a posteriori). L'empirisme va sostenir decididament, en contra del racionalisme, el seu caràcter empíric; Kant va fondre ambdues postures amb l'afirmació del caràcter sintètic a priori del principi. Amb la ciència moderna, i l'aplicació a tot l'àmbit de la naturalesa de la causalitat universal, s'ha arribat a l'afirmació del determinisme causal físic: «Tot el que comença ha de tenir una causa», o «a idèntic efecte idèntica causa». No obstant això, el món físic de les partícules subatòmiques sembla negar l'afirmació de la validesa universal del principi de causalitat; el principi d'indeterminació de Heisenberg prohibeix utilitzar a un mateix temps conceptes mútuament incompatibles (com a posició i velocitat, ona i corpuscle), amb el que només pot recórrer-se a lleis de probabilitat per a predir els fenòmens del món subatòmic, que quedaria, per això mateix, fora de l'abast universal del principi de causalitat.


Vegeu termes relacionats.