Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Pantheismusstreit»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "panteísta" a "panteista")
m (bot: - En estar considerat + En ser considerat)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
En alemany, «disputa del panteisme», o controvèrsia sobre el [[panteisme|panteisme]], que va sorgir en el s. XVIII a propòsit de l'[[ateisme|ateisme]] d'[[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]]. Es va iniciar amb la publicació, en 1785, de la correspondència (''Sobre la doctrina de Spinoza'') que [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|H. Jacobi]] havia mantingut amb [[Autor:Mendelssohn, Moses|M. Mendelssohn]] sobre la filosofia spinozista de [[Autor:Lessing, Gotthold I.|G.I. Lessing]], mort en 1781, on revelava que Lessing, abans de morir, li havia expressat que no podia admetre racionalment més que la filosofia de Spinoza. En estar considerat Spinoza a Alemanya un murri ateu panteista, negador a més de la llibertat humana, Mendelssohn va voler salvar la memòria del seu amic. La discussió va ser primer una controvèrsia entre la filosofia del [[sentiment|sentiment]] de Jacobi i el [[racionalisme|racionalisme]] de Mendelssohn i, fet i fet, un intent de reinterpretació de la filosofia de Spinoza, i en ella es van veure embolicats molts altres personatges famosos, entre ells el mateix [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], que va atacar la filosofia de Jacobi, i [[Autor:Herder, Johann Gottfried|Herder]] i [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que acceptaven de bon grat la idea de Déu de Spinoza.
+
En alemany, «disputa del panteisme», o controvèrsia sobre el [[panteisme|panteisme]], que va sorgir en el s. XVIII a propòsit de l'[[ateisme|ateisme]] d'[[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]]. Es va iniciar amb la publicació, en 1785, de la correspondència (''Sobre la doctrina de Spinoza'') que [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|H. Jacobi]] havia mantingut amb [[Autor:Mendelssohn, Moses|M. Mendelssohn]] sobre la filosofia spinozista de [[Autor:Lessing, Gotthold I.|G.I. Lessing]], mort en 1781, on revelava que Lessing, abans de morir, li havia expressat que no podia admetre racionalment més que la filosofia de Spinoza. En ser considerat Spinoza a Alemanya un murri ateu panteista, negador a més de la llibertat humana, Mendelssohn va voler salvar la memòria del seu amic. La discussió va ser primer una controvèrsia entre la filosofia del [[sentiment|sentiment]] de Jacobi i el [[racionalisme|racionalisme]] de Mendelssohn i, fet i fet, un intent de reinterpretació de la filosofia de Spinoza, i en ella es van veure embolicats molts altres personatges famosos, entre ells el mateix [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], que va atacar la filosofia de Jacobi, i [[Autor:Herder, Johann Gottfried|Herder]] i [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que acceptaven de bon grat la idea de Déu de Spinoza.
  
 
La controvèrsia va tenir, entre d'altres, l'efecte històric de fer arribar a l'[[idealisme|idealisme]] alemany la noció spinozista de la identitat entre Déu i la [[naturalesa|naturalesa]].
 
La controvèrsia va tenir, entre d'altres, l'efecte històric de fer arribar a l'[[idealisme|idealisme]] alemany la noció spinozista de la identitat entre Déu i la [[naturalesa|naturalesa]].

Revisió del 15:53, 10 ago 2017

En alemany, «disputa del panteisme», o controvèrsia sobre el panteisme, que va sorgir en el s. XVIII a propòsit de l'ateisme d'Spinoza. Es va iniciar amb la publicació, en 1785, de la correspondència (Sobre la doctrina de Spinoza) que H. Jacobi havia mantingut amb M. Mendelssohn sobre la filosofia spinozista de G.I. Lessing, mort en 1781, on revelava que Lessing, abans de morir, li havia expressat que no podia admetre racionalment més que la filosofia de Spinoza. En ser considerat Spinoza a Alemanya un murri ateu panteista, negador a més de la llibertat humana, Mendelssohn va voler salvar la memòria del seu amic. La discussió va ser primer una controvèrsia entre la filosofia del sentiment de Jacobi i el racionalisme de Mendelssohn i, fet i fet, un intent de reinterpretació de la filosofia de Spinoza, i en ella es van veure embolicats molts altres personatges famosos, entre ells el mateix Kant, que va atacar la filosofia de Jacobi, i Herder i Goethe, que acceptaven de bon grat la idea de Déu de Spinoza.

La controvèrsia va tenir, entre d'altres, l'efecte històric de fer arribar a l'idealisme alemany la noció spinozista de la identitat entre Déu i la naturalesa.