Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Natura naturans, natura naturata»

De Wikisofia

m (bot: - per distingir la + per a distingir la)
m (bot: - refereix en ser creat. + refereix a l'ésser creat.)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
Expressió llatina que té la seva arrel en textos [[neoplatonisme|neoplatònics]] de [[Autor:Procle|Procle]], però que a partir d'[[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] serà generalment usada per l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] del segle XIII i finalment serà més coneguda per l'ús que li va donar [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], encara que també és una concepció central en la filosofia d'[[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan
 
Expressió llatina que té la seva arrel en textos [[neoplatonisme|neoplatònics]] de [[Autor:Procle|Procle]], però que a partir d'[[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]] serà generalment usada per l'[[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] del segle XIII i finalment serà més coneguda per l'ús que li va donar [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], encara que també és una concepció central en la filosofia d'[[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan
|Joan Escot Eriugena]]. La ''natura naturans'' s'interpreta com [[Déu|Déu]] creador, mentre que la ''natura naturata'' es refereix en ser creat. Encara que els escolàstics consideren que aquests termes designen realitats externes entre si, a partir de l'ús que fan d'aquests termes alguns místics i filòsofs renaixentistes, com el [[Autor:Eckhart, Johannes|Mestre Eckhart]], [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] o [[Autor:Giordano Bruno|Giordano Bruno]], tendeixen a interpretar-se des d'una concepció [[panteisme|panteista]]. Així, la ''natura naturans'' seria la força creadora, i la ''natura naturata'' seria entesa com un altre aspecte d'aquesta mateixa força.
+
|Joan Escot Eriugena]]. La ''natura naturans'' s'interpreta com [[Déu|Déu]] creador, mentre que la ''natura naturata'' es refereix a l'ésser creat. Encara que els escolàstics consideren que aquests termes designen realitats externes entre si, a partir de l'ús que fan d'aquests termes alguns místics i filòsofs renaixentistes, com el [[Autor:Eckhart, Johannes|Mestre Eckhart]], [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] o [[Autor:Giordano Bruno|Giordano Bruno]], tendeixen a interpretar-se des d'una concepció [[panteisme|panteista]]. Així, la ''natura naturans'' seria la força creadora, i la ''natura naturata'' seria entesa com un altre aspecte d'aquesta mateixa força.
  
 
[[File:spinoz6.gif|thumb|Spinoza]]
 
[[File:spinoz6.gif|thumb|Spinoza]]

Revisió del 14:56, 15 oct 2017

 Expressió llatina que té la seva arrel en textos neoplatònics de Procle, però que a partir d'Averrois serà generalment usada per l'escolàstica del segle XIII i finalment serà més coneguda per l'ús que li va donar Spinoza, encara que també és una concepció central en la filosofia d'[[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan |Joan Escot Eriugena]]. La natura naturans s'interpreta com Déu creador, mentre que la natura naturata es refereix a l'ésser creat. Encara que els escolàstics consideren que aquests termes designen realitats externes entre si, a partir de l'ús que fan d'aquests termes alguns místics i filòsofs renaixentistes, com el Mestre Eckhart, Nicolau de Cusa o Giordano Bruno, tendeixen a interpretar-se des d'una concepció panteista. Així, la natura naturans seria la força creadora, i la natura naturata seria entesa com un altre aspecte d'aquesta mateixa força.

Spinoza

Spinoza usa aquestes expressions en un sentit semblant. Per a ell la natura naturans és la substància infinita, és a dir, allò que és en si i es concep per si: Deus sive natura o principi creador; la natura naturata és tot el que se segueix de la naturalesa de Déu, és a dir, totes les maneres dels atributs de Déu. D'aquesta manera la natura naturata es troba en la natura naturans. Schelling va usar aquestes expressions per a distingir la filosofia de la naturalesa (natura naturans) de les ciències naturals que estudien la natura naturata.


Veure physis, Deus sive natura.