Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Metallenguatge»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +veg. text)
(correcció completa)
Línia 5: Línia 5:
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
  
Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que s'han d'i els motius pels quals les hi han de són «metallenguatge».
+
Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius pels quals les deu són «metallenguatge».
  
 
Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».
 
Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».
Línia 14: Línia 14:
 
</div></div>
 
</div></div>
  
En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del propi metallenguatge s'usan.la distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]], així com la corresponent entre [[ús i esment|uso i esment]],té especial interésy utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i la [[lògica|lògica]]. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per parlar del llenguatge, eliminant [[ambigüitat|ambigüitats]] i [[paradoxa|paradoxes]] degudes a  l'[[autorreferència|autorreferència]] ([[Recurs:Popper: metallenguatge|veg. text]]).
+
En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]], així com la corresponent entre [[ús i esment]], té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i la [[lògica|lògica]]. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant [[ambigüitat|ambigüitats]] i [[paradoxa|paradoxes]] degudes a  l'[[autoreferència]] ([[Recurs:Popper: metallenguatge|veg. text]]).
  
Veure [[ús i esment|uso i esment]].
+
Veure [[ús i esment]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 09:16, 10 ago 2017

Llenguatge amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament llenguatge objecte

veure exemple ↓

Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecte». La justificació o raonament de les quantitats que es deuen i els motius pels quals les deu són «metallenguatge».

Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecte» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».

Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecte», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge».

Recurs:Exemple de llenguatge objecte i metallenguatge

En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecte només s'esmenten, mentre que les del mateix metallenguatge s'usen. La distinció entre els nivells de llenguatge objecte i metallenguatge, fonamentalment deguda a G. Frege, així com la corresponent entre ús i esment, té especial interès i utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per a parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a l'autoreferència (veg. text).

Veure ús i esment.