Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Judicis, divisió dels»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "assertòric" a "assertori")
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si s'atén al seu [[qualitat|qualitat]] («és», «no és»). En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|quantitat]], o [[extensió|extensió]] del subjecte. Si s'atén a la [[modalitat|modalitat]], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], cuandose afirma que alguna cosa és necessari o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible; si simplement afirmen o neguen, sense expressar modalitat alguna, els judicis es diuen [[assertori|''assertoris'']]. Si s'atén a la relació, els judicis són [[categòric|''categòrics'']], [[hipotètic|''hipotètics'']] o [[disjunció|''disjuntius'']]. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.
+
* Segons la lògica tradicional, els [[judici|judicis]] es divideixen en ''afirmatius'' i ''negatius'', si ens atenim a la seva [[qualitat|'''qualitat''']] («és», «no és»).  
 +
* En ''universals'' i ''particulars'', si es mira a la [[quantitat|'''quantitat''']], o [[extensió|extensió]] del subjecte.  
 +
* Si s'atén a la [[modalitat|'''modalitat''']], és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en [[apodíctic|''apodíctics'']], quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i [[problemàtic|''problemàtics'']], quan s'afirma que alguna cosa és possible;  
 +
* si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen [[assertori|''assertoris'']].  
 +
* Si s'atén a la '''relació''', els judicis són [[categòric|''categòrics'']], [[hipotètic|''hipotètics'']] o [[disjunció|''disjuntius'']]. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.
  
Veure la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]].
+
----
 +
 
 +
Vegeu la [[judicis, classificació kantiana dels|classificació kantiana dels judicis]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 22:47, 21 feb 2020

  • Segons la lògica tradicional, els judicis es divideixen en afirmatius i negatius, si ens atenim a la seva qualitat («és», «no és»).
  • En universals i particulars, si es mira a la quantitat, o extensió del subjecte.
  • Si s'atén a la modalitat, és a dir, si s'expressa la manera com «és» o «no és», es divideixen en apodíctics, quan s'afirma que alguna cosa és necessària o impossible i problemàtics, quan s'afirma que alguna cosa és possible;
  • si simplement afirmen o neguen, sense expressar cap modalitat, els judicis es diuen assertoris.
  • Si s'atén a la relació, els judicis són categòrics, hipotètics o disjuntius. Els primers exclouen qualsevol condició; els segons, l'expressen; els tercers mostren una disjunció.

Vegeu la classificació kantiana dels judicis.