Imperatiu categòric

En Kant, el criteri de la moralitat d'una acció; la manera com la raó es mpone a la voluntat d'una forma incondicional i necessària, en contra de qualsevol desig merament subjectiu. Expressa l'haver de que ha de complir-se per si mateix, i no per aconseguir alguna altra finalitat (en aquest cas, seria un imperatiu hipotètic o condicionat). És la llei de la raó pràctica, que no prescriu res en concret què fer, sinó només la manera, la forma, com s'ha d'actuar. En la ètica kantiana apareixen diverses formulacions de l'imperatiu categòric (veure text 1 , text 2 , text 3 i text 4 ).