Imperatiu categòric
De Wikisofia
La revisió el 15:29, 17 abr 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - raó es mpone a la voluntat d'una forma incondicional + raó s'imposa a la voluntat d'una manera incondicional)
La revisió el 15:29, 17 abr 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - raó es mpone a la voluntat d'una forma incondicional + raó s'imposa a la voluntat d'una manera incondicional)
En Kant, el criteri de la moralitat d'una acció; la manera com la raó s'imposa a la voluntat d'una manera incondicional i necessària, en contra de qualsevol desig merament subjectiu. Expressa l'haver de que ha de complir-se per si mateix, i no per aconseguir alguna altra finalitat (en aquest cas, seria un imperatiu hipotètic o condicionat). És la llei de la raó pràctica, que no prescriu res en concret què fer, sinó només la manera, la forma, com s'ha d'actuar. En l'ètica kantiana apareixen diverses formulacions de l'imperatiu categòric (veure text 1 , text 2 , text 3 i text 4 ).