Diferència entre revisions de la pàgina «Facticitat»
De Wikisofia
| Línia 3: | Línia 3: | ||
<small>(del llatí, ''factum'', fet)</small> | <small>(del llatí, ''factum'', fet)</small> | ||
| − | El que característica a alguna cosa com un pur [[Fet|fet]]. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la [[Fenomenologia|fenomenologia]] i l'[[Existencialisme|existencialisme]], com [[Contingència|contingència]], [[Temporalitat|temporalitat]], [[Historicitat|historicitat]]. Segons [[Autor:Sartre,_Jean-Paul|Sartre]], l'home ha de construir el seu propi [[Sentit|sentit]] des de la seva facticitat, des del seu existir purament contingent ([[Recurs:Sartre:_el_per_a_si|veg. citació]]). En sentit semblant parla [[Autor:Heidegger,_Martin|Heidegger]] de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d'«estar aquí» en el [[Temps|temps]], el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l'[[Absurd|absurd]] de l'existència humana. | + | El que característica a alguna cosa com un pur [[Fet|fet]]. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la [[Fenomenologia|fenomenologia]] i l'[[Existencialisme|existencialisme]], com [[Contingència|contingència]], [[Temporalitat|temporalitat]], [[Historicitat|historicitat]]. Segons [[Autor:Sartre,_Jean-Paul|Sartre]], l'home ha de construir el seu propi [[Sentit|sentit]] des de la seva facticitat, des del seu existir purament contingent ([[Recurs:Sartre:_el_per_a_si|veg. citació de Sartre]]). En sentit semblant parla [[Autor:Heidegger,_Martin|Heidegger]] de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d'«estar aquí» en el [[Temps|temps]], el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l'[[Absurd|absurd]] de l'existència humana. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 11:37, 30 set 2018
(del llatí, factum, fet)
El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la fenomenologia i l'existencialisme, com contingència, temporalitat, historicitat. Segons Sartre, l'home ha de construir el seu propi sentit des de la seva facticitat, des del seu existir purament contingent (veg. citació de Sartre). En sentit semblant parla Heidegger de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d'«estar aquí» en el temps, el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l'absurd de l'existència humana.