Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Facticitat»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí, ''factum'', fet)</small> El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos pro...».)
 
m (Text de reemplaçament - "facticidad" a "facticitat")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí, ''factum'', fet)</small>
 
<small>(del llatí, ''factum'', fet)</small>
  
El que característica a alguna cosa com un pur [[fet|fet]]. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la [[fenomenologia|fenomenologia]] i l'[[existencialisme|existencialisme]], com [[contingència|contingència]], [[temporalitat|temporalitat]], [[historicitat|historicitat]]. Segons [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre,]]l'home ha de construir el seu propi [[sentit|sentit]] des del seu facticidad, des del seu existir purament contingent ([[Recurs:Sartre: el per si|veure cita]]). En sentit semblat parla [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] de la facticidad de l'existència humana, com a mer fet d' «estar aquí» en el [[temps|temps]], el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticidad remet a l`[[absurd|absurd]] de l'existència humana.
+
El que característica a alguna cosa com un pur [[fet|fet]]. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la [[fenomenologia|fenomenologia]] i l'[[existencialisme|existencialisme]], com [[contingència|contingència]], [[temporalitat|temporalitat]], [[historicitat|historicitat]]. Segons [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre,]]l'home ha de construir el seu propi [[sentit|sentit]] des del seu facticitat, des del seu existir purament contingent ([[Recurs:Sartre: el per si|veure cita]]). En sentit semblat parla [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d' «estar aquí» en el [[temps|temps]], el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l`[[absurd|absurd]] de l'existència humana.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 23:30, 7 març 2015

(del llatí, factum, fet)

El que característica a alguna cosa com un pur fet. S'interpreta, sobretot, en contextos propis de la fenomenologia i l'existencialisme, com contingència, temporalitat, historicitat. Segons Sartre,l'home ha de construir el seu propi sentit des del seu facticitat, des del seu existir purament contingent (veure cita). En sentit semblat parla Heidegger de la facticitat de l'existència humana, com a mer fet d' «estar aquí» en el temps, el sentit del qual intenta comprendre l'home. En aquests autors, la facticitat remet a l`absurd de l'existència humana.