Resultats de la cerca

Coincidències de títol de la pàgina

• Recurs:Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències
  ...pus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències|Idioma=Español}} ...iguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades.
  2 Ko (319 paraules) - 14:33, 26 set 2018
• Recurs:Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències/es
  ⁺⁺⁺'''Aristóteles:''' la arquitectónica de las ciencias ...fines de las acciones sean las actividades mismas o alguna otra cosa fuera de ellas, como en las ciencias mencionadas.
  2 Ko (299 paraules) - 15:09, 19 set 2017

Coincidències de text de pàgina

• Arquitectònica
  ...u sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aq ...ncia, és a dir, ho transforma de mer agregat de coneixement en un sistema, l'arquitectònica és la doctrina del científic en el nostre coneixement.
  3 Ko (431 paraules) - 22:23, 7 oct 2018
• Recurs:Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències
  ...pus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències|Idioma=Español}} ...iguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades.
  2 Ko (319 paraules) - 14:33, 26 set 2018
• Recurs:Cita Aristòtil: el ser en tant que ser
  {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil: el ser mentre que ser|Idioma=Español}} ...tant que ser. Aquestes ciències només tracten de l'ésser des de cert punt de vista...
  529 octets (91 paraules) - 19:01, 27 set 2016
• Propedèutica
  ...ó necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]]) i considera
  2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
• Tòpics
  ...a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, al que comunament es diu «recórrer a un tòpi
  878 octets (136 paraules) - 22:43, 4 gen 2018
• Experiència
  ...r sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verificabilitat|veg. text]]).
  2 Ko (256 paraules) - 00:02, 7 jul 2018
• Teoria de la decisió
  ...icte i competitivitat mútua es denomina pròpiament [[teoria de jocs|teoria de jocs]].
  1 Ko (218 paraules) - 10:41, 13 oct 2017
• Energia
  ...rgia ''radiant'', o de la llum i altres rajos, que es propaga per «quants» de llum. La investigació d'aquesta última classe d'energia ha portat al conc |Etiqueta=Filosofia de la ciència
  2 Ko (350 paraules) - 15:47, 3 juny 2018
• Frònesi
  ...de l'auriga Plató atorga tres virtuts ([[Grec::ἀρηταί]]) a les tres parts de l'[[ànima|ànima]]: la [[Grec::σωφροσύνη]] (temprança), la [[Gre ...s]], equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]
  2 Ko (309 paraules) - 17:52, 30 oct 2018
• Teoria
  ...'estudi, filosòfic o no, com la «teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». ...[[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
  3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
• Recurs:Brandt: naturalisme ètic
  ...gudes per l'observació; constitueixen generalització, extrapolació i altra de l'evidència empírica. [...] ...raduïts, sense variació alguna de significat, per enunciats del llenguatge de la ciència empírica.
  2 Ko (242 paraules) - 21:24, 13 oct 2017
• Història
  ...in'', descriure, investigar; en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], coneixement de l'individual)</small> ...temps|temps]]; al·ludeix en definitiva, a la [[historicitat|historicitat]] de l'existència humana. El segon remet al ''coneixement'' d'aquesta mateixa r
  4 Ko (562 paraules) - 16:18, 16 set 2017
• Recurs:Llista llibres la metafísica Aristòtil
  ...iki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Llista llibres la metafísica Aristòtil|Idioma=Español}} -La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, una ciència universal (llibres I, II, III i VI).
  1.023 octets (169 paraules) - 00:20, 9 abr 2015
• Autor:Albert Magne, sant
  ...i un dels primers escolàstics que va mostrar un interès específic per les ciències naturals. ...hannes|Mestre Eckhart]]. En els seus comentaris a les obres naturalistes d'Aristòtil, recorre a experiments i observacions empíriques que diu haver realitzat.
  3 Ko (476 paraules) - 18:40, 22 maig 2018
• Autor:Telesio, Bernardino
  ...de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]]
  3 Ko (524 paraules) - 22:16, 21 feb 2018
• Episteme
  [[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]] ...«opinió»: el que no pot ser veritablement conegut, o coneixement per només les aparences ([[Recurs:Plató: coneixement i opinió|vegeu el text]]).
  3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
• Asclepíades
  ...e practicaven la medicina. Van tenir un gran desenvolupament a les escoles de Cnidos, Cos i Rodes. ...aven descendents directes d'Asclepi. A diferència dels estudiosos d'altres ciències, els ''asclepíades'' o metges van ser gairebé els únics que van practica
  2 Ko (263 paraules) - 15:11, 26 set 2018
• Recurs:Echeverría, J.: mètodes de la ciència
  |Nom=Echeverría, J.: mètodes de la ciència ...ència lògica, qualsevol tractat de metodologia ofereix una àmplia panòplia de mètodes científics. Sense pretendre elaborar una taula exhaustiva, i sens
  3 Ko (580 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
• Filosofia de la naturalesa
  ...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''. ...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
  5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
• Corpus aristotelicum
  ...des|Andrònic de Rodes]] probablement onzè director del [[Liceu|Liceu]] de les obres del ''corpus aristotelicum''). ...e l'Acadèmia de Berlín, editada per I. Bekker (Berlín 1831-1870), divideix les obres en quatre apartats:
  5 Ko (459 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
• Antropologia física
  ..., per a establir la seva significació i la seva importància per al conjunt de l'espècie, així com estudiar quins són els factors que originen aquestes ...olupament, l'antropologia física o biològica requereix el concurs d'altres ciències, com ara l'anatomia, la fisiologia, la paleontologia humana, la biologia mo
  4 Ko (664 paraules) - 20:53, 17 maig 2018
• Autor:Teofrast
  ...uir la pauta de l'obra d'Aristòtil ''Les parts dels animals'', i és mostra de la gran importància donada a la classificació, observació i teorització ...ia de catàstrofes naturals que no es corresponen amb una marxa teleològica de la naturalesa.
  4 Ko (606 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
• Principi
  ...fonament, principi, derivat de ''princeps'', príncep, derivat al seu torn de ''primus'' i ''capio'': el que ocupa el primer lloc)</small> ...dre de l'existent, perquè mai pot ser trobat o conegut, en estar més enllà de tota experiència possible.
  2 Ko (394 paraules) - 11:55, 7 feb 2018
• Pressupòsit
  ...emàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o [[parla|parla]], que ha de fer-se dins d'un [[context|context]] i també amb un context previ. En el s ..., per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
  2 Ko (285 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
• Autor:Posidoni
  ...t més universal que va tenir el pensament grec després d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. De les vint-i-tres obres atribuïdes a Posidoni solament en queden uns pocs fragme
  2 Ko (360 paraules) - 18:28, 23 oct 2018
• Autor:Natorp, Paul
  ...ió neokantiana. En 1881 va accedir a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosop ...expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees enteses com a mètodes.
  5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
• Recurs:Bonaventura: contra els errors dels filòsofs
  ...m a objecte fontal, segons sis condicions que imprimeix en la ment; segons les quals ascendeix a aquella llum, raonant, experimentant, entenent, com queda ...rem bé no pot ser idea. I les raons que d'això dóna no tenen valor algun i les refuta el Comentador.
  5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
• Recurs:Aristòtil: l'admiració
  |Nom=Aristòtil: l'admiració
  2 Ko (270 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
• Ciència
  <small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small> ...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
  7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Autor:Thom, René
  ...oria de les catàstrofes'', es perllonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per l'[[epistemologia|epistemologia]] contemporània. ...tació de la naturalesa, l'acosta a una reinterpretació d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (la [[matèria|matèria]] aspirant a la [[forma|forma]]).
  4 Ko (585 paraules) - 22:33, 17 maig 2018
• Praxi
  ...éixer els problemes fonamentals de la determinació moderna de les ciències de l'obrar. ...limitat a ''interpretar ''el món de diverses maneres; del que es tracta és de ''transformar-lo''» ([[Recurs:Marx: tesis sobre Feuerbach|vegeu el text]])
  3 Ko (450 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Quantitat
  ...màtiques» que, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat. ...a [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quan
  6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Recurs:Aristòtil: la filosofia primera
  {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la filosofia primera.|Idioma=Español}} ...n com a ser. Per això també nosaltres hem d'aprehendre les causes primeres de l'ens en tant que ens.
  3 Ko (651 paraules) - 17:17, 18 set 2018
• Recurs:Aristòtil: la intel·ligència divina
  {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la intel·ligència divina.|Idioma=Español}}
  3 Ko (653 paraules) - 17:39, 22 set 2018
• Liceu
  ...uesta escola és coneguda amb aquest nom (en grec [[Grec::Λύκειον]]) perquè Aristòtil la va fundar en un edifici d'Atenes, annex a un gimnàs i a un temple dedic [[File:aristo02.gif|thumb|Aristòtil]]
  6 Ko (1.085 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
• Enteniment
  ...adicionalment, per a distingir-lo de la [[voluntat|voluntat]], la facultat de pensar. ...és etern i separable, el segon és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]).
  7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
• Atzar
  ...'un desviament de la seva caiguda, o [[clinamen|''clinamen'']], no a causa de cap causa. ...no depèn de res més que d'una intersecció de «coincidències absolutes», en les quals res tenen a veure els mètodes d'investigació ([[Recurs:Monod: l'atz
  6 Ko (1.005 paraules) - 21:26, 16 set 2017
• Autor:Trendelenburg, Adolf
  ...ofessor a partir de 1837. També va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Prússia. ...er, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de la noció aristotèlica de finalització.
  3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
• Fisiognomia o fisiognòmica
  ...mes de pensar i sentir d'una persona a partir de la seva aparença visible, les seves característiques somàtiques, els seus gestos i, en particular, dels ...pel que sembla els pitagòrics ja havien efectuat estudis en aquest sentit. Aristòtil sosté la possibilitat d'establir una relació entre el caràcter i els tre
  5 Ko (766 paraules) - 17:50, 24 ago 2018
• Naturalesa
  ...lguna cosa, de ''nascor'', néixer, originar-se; en grec φύσις, ''phýsis'', de φύομαι, ''phýomai'', néixer, originar-se, sorgir -traduït per [[Au ...coses, i així el van entendre els [[presocràtics|presocràtics]], autors de les primeres teories sobre el «principi», o ''arkhé'' ([[arkhé|ἀρχή]])
  10 Ko (1.623 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Filosofia
  <small>(del grec [[Grec::φιλοσοφία]], ''phylosophía'', amor en saber, derivat de [[Grec::φιλέω]], estimar i [[Grec::σοφία]], saber, saviesa)</smal ...o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Plató:_saber_i_filosofia|veg. citació de Plató]]).
  8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
• Autor:Cohen, Hermann
  ...treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal. ...ics. Amb això inaugura una nova tradició en la interpretació del pensament de Kant, oposada tant al [[subjectivisme|subjectivisme]] i al [[psicologisme|p
  8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
• Matèria
  <small>(del llatí ''matèria'' o ''materies'', amb el significat de material per a la construcció)</small> ...desenvolupament en què es troben les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]].
  7 Ko (1.235 paraules) - 08:31, 7 set 2018
• Aristotelisme
  [[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]] ...l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] no és un gènere, però hi ha una ciència que tracta de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] (la filosofia primera).
  9 Ko (1.536 paraules) - 14:46, 9 maig 2020
• Veritat, teoria semàntica de la
  ...UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 -resum de treballs anteriors-). ..." és veritable en català si i només si la neu és blanca», s'enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l'enunciat «La neu és blanca» és ve
  5 Ko (783 paraules) - 23:31, 30 gen 2018
• Catàstrofes, teoria de les
  ...r [[Autor:Thom, René|René Thom]] en 1966, qui l'ha exposat especialment en les seves obres ''Estabilitat estructural i morfogènesi,'' 1972, i en ''Models ...tínua ''qualitativament'' diferent cap a un altre estat com a conseqüència de variacions [[continu |contínues]]. D'aquesta manera, una variació contín
  10 Ko (1.603 paraules) - 23:02, 22 set 2018
• Autor:Bueno, Gustavo
  (1924, Santo Domingo de la Calzada - Niembro, 2016). ...culturals en general. Va morir a Niembro (Astúries) el diumenge 7 d'agost de 2016.
  11 Ko (1.768 paraules) - 17:41, 27 nov 2018
• Hermenèutica
  ...erpretació. Actualment, aquest terme designa una teoria filosòfica general de la interpretació. ...r, l'hermenèutica tracta de les proposicions enunciatives i dels principis de l'expressió discursiva. També per a [[Autor:Boeci|Boeci]] l'hermenèutica
  11 Ko (1.848 paraules) - 14:16, 9 maig 2020
• Vitalisme
  Aquest terme pot entendre's, almenys, de tres maneres diferents: '''1)''' com a sinònim de la filosofia de la vida,
  6 Ko (1.011 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
• Antropologia
  ...logia social|antropologia social]], mentre que l'estudi general i holístic de l'«home» seguiria corresponent fonamentalment a l'[[antropologia filosò [[File:aristotp.gif|thumb|Aristòtil]]
  9 Ko (1.320 paraules) - 14:17, 3 nov 2018

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)