Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 42 de 42
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

Coincidències de text de pàgina

  • ...en el llenguatge» ([[Recurs:Wittgenstein: jocs de llenguatge|veg. text de Wittgenstein]]). |Etiqueta=Filosofia del llenguatge
    1 Ko (161 paraules) - 15:59, 5 oct 2018
  • ...e el demiürg imita en l'organització del món. [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] utilitza el terme en el sentit de «motlle» del pensament o estereotip. ...història i en condicions socials concretes. El desenvolupament històric de la ciència suposa l'existència d'un «paradigma», que Kuhn defineix com un
    2 Ko (357 paraules) - 12:30, 28 set 2018
  • ...senvolupar una forma de [[realisme|realisme]] extrem que es desenvolupa en la seva obra pòstuma ''Nous fonaments de l'ontologia'' (1992) |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
    2 Ko (355 paraules) - 11:54, 18 oct 2017
  • ...es ''(1931-1933);'' Altres ments ''(1952); ''La filosofia i el seu lloc en la nostra cultura ''(1975). ...macions, sinó que simplement canvien les seves creences per a adaptar-se a la pregunta.
    3 Ko (458 paraules) - 10:07, 13 oct 2017
  • ...entre pensament, llenguatge i realitat. Així, [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] va defensar una teoria d'un cert isomorfisme entre llenguatge i realitat. ...ler]] va suposar un ampli isomorfisme entre la [[psicologia|psicologia]] i la fisiologia.
    2 Ko (381 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
  • ...eix dualisme que existeix entre l'objecte conegut i l'objecte percebut, en la teoria dels [[sense data, teoria dels|''sense data'']]. A aquestes qüestio |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
    3 Ko (434 paraules) - 16:40, 14 oct 2018
  • ...volupament dels conceptes'', sosté la tesi –d'epistemologia evolutiva– que la raó, i els seus [[concepte|conceptes]], són més qüestió d'«adaptació |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
    3 Ko (476 paraules) - 23:51, 13 juny 2018
  • ...a entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria. ...d'[[alienació]]. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.
    3 Ko (399 paraules) - 20:53, 22 gen 2018
  • ...ofessor a la universitat d'Oxford, per a passar després, de 1946 a 1959, a la de Londres i, novament, de 1959-1978, a Oxford com a professor de lògica. ...(1956), la segona en importància;'' El concepte de persona ''(1963); ''La filosofia del segle XX ''(1982).
    3 Ko (504 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
  • ...cia. En conseqüència, moltes afirmacions de la filosofia tradicional, o de la [[metafísica|metafísica]], manquen de sentit i, en conseqüència, han de ...le si és ''confirmable''. Al criteri de verificabilidady al de confirmació es va oposar [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], proposant el de [[
    3 Ko (412 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
  • ...possible arribar a conèixer la veritat de la conclusió (arribar a conèixer-la suposaria que hi ha una altra via d'accés a les «altres ments»). ...nts sensacions: a la sensació de «dolor», totalment privada, se li afegeix la conducta apresa a través del mateix llenguatge amb què descrivim coses na
    3 Ko (487 paraules) - 13:38, 4 juny 2018
  • ...preta com una qüestió sobre el significat, referent a «què es vol dir quan es diu ''que coneixem alguna cosa''». ...tgenstein comparteixen una mateixa perspectiva lingüística de la realitat, la de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], segons el qual món i llenguatge
    7 Ko (1.190 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...onciliació entre la tradició analítica sorgida del segon Wittgenstein, amb la gran tradició metafísica europea.
    4 Ko (694 paraules) - 15:35, 8 juny 2020
  • ...tein]], [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], membres honorífics seus. ...de la mateixa filosofia, juntament amb la impugnació de la possibilitat de la [[metafísica]], que consideraven basada en [[pseudoconcepte|pseudoconcepte
    4 Ko (613 paraules) - 15:16, 5 nov 2018
  • ...són les que determinen les categories [[ontologia|ontològiques]], raó per la qual, per a desenvolupar una [[metafísica|metafísica]] adequada, cal, pri |Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
    4 Ko (701 paraules) - 20:58, 15 maig 2018
  • ...niversity de Hamilton (Nova York). En l'actualitat és catedràtic emèrit de la UNED. ...al es troba molt més vinculat que a la tradició analítica anglosaxona, amb la qual és molt crític.
    5 Ko (741 paraules) - 11:23, 19 oct 2017
  • ...ue hagin desenvolupat la seva activitat lligada d'una o una altra manera a la universitat d'Oxford. D'una manera més precisa cal distingir entre tres mo ...vina. Es donava per descomptat que la [[real|realitat]] només la descrivia la física aristotèlica. Relacionats amb els components d'aquest grup han d'e
    4 Ko (692 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...cal destacar la seva presència en la premsa a través d'articles d'opinió i la seva activitat com a conferenciant. ...a. Aquest premi es considera l'equivalent del Premi Nobel en l'àmbit de la filosofia.
    8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
  • ...''necessitas'', que procedeix de'' necesse esse'', inevitable, necessari; la paraula llatina correspon al grec [[Grec::ἀνγκη]], '' anagké'', nec ...la qual pot afegir-se una necessitat ''tècnica''. La necessitat lògica és la que apareix en un enunciat [[veritat lògica|lògicament veritable]], verit
    5 Ko (742 paraules) - 22:02, 8 jul 2018
  • ...i autònoma, raó per la qual no és possible explicar per relacions causals la interacció paral·lela entre les sèries de fenòmens orgànics i psíquic ...i, posteriorment, per [[Autor:La Mettrie, Julien Offray de|La Mettrie]] i la seva concepció de l'[[Home_màquina|home màquina]]
    5 Ko (783 paraules) - 22:56, 24 juny 2020
  • ...yle,_Gilbert|Gilbert Ryle]]. De retorn als Estats Units es va incorporar a la vida acadèmica. ...rtificial|intel·ligència artificial]], propugnant la necessitat d'una nova filosofia de l'esperit. S'inscriu en un corrent de tipus [[materialisme|materialista]
    5 Ko (793 paraules) - 16:52, 14 oct 2018
  • ...que també ha aplicat a la [[lògica intuïcionista|lògica intuïcionista]] i la [[lògica deòntica|lògica deòntica]]. ...ecorre, com [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz,]] a la idea segons la qual un enunciat és necessari si és veritable a tot món possible, i és
    5 Ko (806 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...</ref>. La resposta de [[Autor:Plató|Plató]] era: «les Idees existeixen»; la d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que «existeixen substàncies compostes ...a de les [[Autor:Plató|formes platòniques]]. Les postures adoptades davant la qüestió, en temps medievals i en l'actualitat, són les tres següents:
    7 Ko (1.043 paraules) - 17:11, 1 nov 2017
  • ...rtir d'aquest moment va ser professora en diverses universitats: Delaware, la Universitat de Colúmbia (Nova York), Viena, el mateix Radcliffe College, i ...ol|símbol]], i la [[semàntica|semàntica]] filosòfica elaborada a través de la [[lògica simbòlica|lògica simbòlica]] i les matemàtiques, no cobreix t
    5 Ko (810 paraules) - 18:38, 17 oct 2018
  • ...efinir un ''concepte'' com «una funció el valor de la qual és la veritat o la falsedat». ...logicista, però les seves investigacions han estat el punt d'arrencada de la lògica moderna.
    5 Ko (799 paraules) - 18:17, 9 feb 2020
  • ...cosa sobre la [[real|realitat]] o [[experiència|experiència]]: tal criteri es va denominar [[verificació|principi de verificació]], que identificava [[ ...ació]]. Aquesta nova ampliació del principi de verificació no va esbiaixar la dificultat de traduir tot terme teòric a un [[teòric-observacional, disti
    7 Ko (1.175 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...va que, a més d'un nombre infinit d'[[homeomeries|''homeomeries'']], calia la intervenció del [[Grec::νοῦς]] ([[nous|''nous'']]) ([[Recurs:cita d'A ...nt. Aquesta doctrina va influir decisivament en [[Autor:Plató|Plató]], que la va desenvolupar en el ''Timeu''.
    6 Ko (1.028 paraules) - 23:02, 17 set 2018
  • ...reprenen l'impuls poètic com a camí de reflexió i, finalment, entronca amb la crítica de filòsofs com [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Quine]], [[Auto ...cebut per la tradició del ''gir lingüístic'' i de la [[filosofia analítica|filosofia analítica]].
    11 Ko (1.754 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • |Nom=Ludwig |Cognom=Wittgenstein
    17 Ko (2.686 paraules) - 17:55, 3 juny 2020
  • ...als, com quan per alguna raó parlem de l'«estel del matí» i de l'«estel de la tarda» per a referir-nos al mateix planeta Venus. ...ies clàssiques del [[coneixement|coneixement]], sent la intencionalitat de la consciència el punt de fusió entre l'un i l'altre: el món és el món pe
    7 Ko (1.080 paraules) - 19:58, 1 oct 2018
  • ...[[interaccionisme|interacció]] que, segons ell, es realitzaria a través de la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glàndula pineal]]. ...a que [[cos|cos]] i matèria són dos atributs de la mateixa substància, amb la qual cosa sosté un dualisme de propietats, però un [[monisme|monisme]] de
    11 Ko (1.749 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
  • ...l'esperit de Hume, tal com aquest el va exhibir en els paràgrafs finals de la seva ''Investigació sobre l'enteniment humà'': «Quan recorrem les biblio ...únicament de la seva estructura formal. A més, la matemàtica es redueix a la lògica, de manera que el coneixement consisteix en enunciats empíricament
    6 Ko (1.026 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
  • ...stingeix la branca de l{{'}}''irracionalisme gnoseològic'' o metodològic i la de l{{'}}''irracionalisme metafísic ''(no sempre fàcilment diferenciables ...|teoria dels valors]] i, en alguna mesura, el [[pragmatisme|pragmatisme]]. La [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]], com a ir
    16 Ko (2.544 paraules) - 23:07, 19 juny 2023
  • ...la vinculada a la tradició racionalista clàssica, i 2) la vinculada amb la filosofia analítica contemporània. '''1) la concepció dels mons possibles segons el racionalisme clàssic'''
    9 Ko (1.465 paraules) - 10:03, 8 jul 2018
  • ...emany contemporani d'origen txec (va néixer a Brno en 1930 <ref>La casa de la seva família a Brno, obra dels arquitectes Lilly Reich i Mies van der Rohe ...ersitat Lliure de Berlín. En 1992 es va fer càrrec, a més, d'una càtedra a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. També ha estat professor destac
    9 Ko (1.300 paraules) - 18:29, 17 abr 2023
  • <small>(del llatí'' mors'', ''mortis, ''cessació de la [[vida|vida]])</small> ...ostos filosòfics i comporta conseqüències ètiques. L'estudi del fenomen de la mort, doncs, no pot restringir-se al mer estudi biològic o tècnic, per ai
    13 Ko (2.171 paraules) - 18:50, 30 set 2018
  • ...dels cossos animats era la [[psique|ψυχἠ]] [[Grec::ψυχἠ]] (''psique''), a la qual no concebia com a separada del cos. Per això, en el pensament aristot ...aterial (propi de la ''res extensa''), la qual cosa conduïa al problema de la comunicació de les substàncies i a les teories del [[paral·lelisme psico
    13 Ko (2.119 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
  • ...errònies ([[Recurs:Mosterín._La_racionalitat|veg. text de J. Mosterín]]). La racionalitat coincideix, en aquest cas, amb l'anomenada '''creença raciona
    18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
  • ...tes conferències es van publicar com la coneguda i difosa ''Història de la filosofia occidental ''(1945). ...slo, EUA, Austràlia) i, en 1950, rep el Premi Nobel de literatura. En 1952 es casa, amb Edith Finch, trenta anys més jove, l'últim dels seus quatre mat
    22 Ko (3.626 paraules) - 17:33, 22 set 2018
  • ...üenta massa, ja que només s'interessa per les matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos ...a explicació per a qualsevol fet. D'aquesta problemàtica juvenil va sorgir la seva teoria sobre el [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] ent
    29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • ...sentació o formes d'actuar que donen forma al nostre registre dins d'ell i la nostra interacció amb ell. ...és característica seva construir els seus propis objectes ([[Recurs:Kant: la matemàtica construeix els seus objectes|vegeu el text de Kant]]).
    31 Ko (4.999 paraules) - 13:57, 7 juny 2020