Diferència entre revisions de la pàgina «Episteme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: - text]]). Veure ''diànoia + text). Vegeu [[diànoia|''diànoia) |
||
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
<small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna cosa, saber)</small> | <small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna cosa, saber)</small> | ||
| − | Paraula grega que significa en general [[coneixement|coneixement]], saber o ciència, arrel de molts termes propis de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] o [[epistemologia|epistemologia]] Si ens referim sobretot al seu ús entre els filòsofs grecs, veiem que, en [[Autor:Plató|Plató]], només pot haver-hi ''episteme'', coneixement o ciència, de l'immutable i necessari (les [[Autor:Plató|idees]]). Ciència és també'' [[nous|nous]]'' i ''noesis'', però [[doxa|''doxa'']], en canvi, és «opinió»: el que no pot ser veritablement conegut, o coneixement per només les aparences ([[Recurs:Plató: coneixement i opinió| | + | Paraula grega que significa en general [[coneixement|coneixement]], saber o ciència, arrel de molts termes propis de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] o [[epistemologia|epistemologia]] Si ens referim sobretot al seu ús entre els filòsofs grecs, veiem que, en [[Autor:Plató|Plató]], només pot haver-hi ''episteme'', coneixement o ciència, de l'immutable i necessari (les [[Autor:Plató|idees]]). Ciència és també'' [[nous|nous]]'' i ''noesis'', però [[doxa|''doxa'']], en canvi, és «opinió»: el que no pot ser veritablement conegut, o coneixement per només les aparences ([[Recurs:Plató: coneixement i opinió|vegeu el text]]). |
| − | Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que rebutja les idees o formes platòniques, és ciència o coneixement del necessari ( | + | Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que rebutja les idees o formes platòniques, és ciència o coneixement del necessari (per les seves [[causa|causes]]) o del que no és possible que sigui d'una altra manera, o sigui, de l'universal, i coincideix amb la ciència demostrativa ([[Recurs:Cita_Aristòtil:_coneixement_necessari|veg. citació 1]] i [[Recurs:Aristòtil: coneixement i opinió|cita 2]]). Per això, dels [[primers principis|primers principis]] no hi ha pròpiament coneixement o ciència, ja que només poden ser intuïts (coneguts per ''nous''), però ells són el fonament de la ciència. |
El coneixement, segons Aristòtil, es divideix en especulatiu o contemplatiu (''episteme theoretiké)'', propi de la ciència i la teoria, pràctic ''(episteme praktiké''), propi de l'activitat humana ètica i política, i productiu (''episteme poietiké''),propi de la tècnica i l'art. Aquestes característiques de necessitat estricta i universalitat absoluta seran, en Kant, les notes del coneixement [[a priori |''a priori.'']] | El coneixement, segons Aristòtil, es divideix en especulatiu o contemplatiu (''episteme theoretiké)'', propi de la ciència i la teoria, pràctic ''(episteme praktiké''), propi de l'activitat humana ètica i política, i productiu (''episteme poietiké''),propi de la tècnica i l'art. Aquestes característiques de necessitat estricta i universalitat absoluta seran, en Kant, les notes del coneixement [[a priori |''a priori.'']] | ||
[[File:foucaul3.gif|thumb|M. Foucault]] | [[File:foucaul3.gif|thumb|M. Foucault]] | ||
| − | En [[Autor:Foucault, Michel Paul|Michel Foucault]], ''episteme'' és l'«estructura epistémica», que ell defineix com a «conjunt de relacions que existeixen en una determinada època entre les diverses ciències», o «diversos discursos», i que constitueixen com l'entramat o el sòl que fa possible les diverses idees d'una època. Es tracta d'un entramat [[inconscient|inconscient]], o d'una [[estructura|estructura]] oculta, que es reflecteix en els diferents discursos o àmbits científics, i la ciència que els estudia rep el nom d' «arqueologia del saber». Aquesta mostra que aquestes ''epistemes ''són discontínues al llarg de la història, raó per la qual no existeix una veritable [[història, filosofia de la|història]] (contínua) de les idees. En la cultura occidental, tres són les ''epistemes ''fonamentals: la del [[Renaixement|Renaixement]], la dels segles XVII i XVIII i la que correspon al s. XX ([[Recurs:Foucault: les ciències humanes i l'episteme moderna 2| | + | En [[Autor:Foucault, Michel Paul|Michel Foucault]], ''episteme'' és l'«estructura epistémica», que ell defineix com a «conjunt de relacions que existeixen en una determinada època entre les diverses ciències», o «diversos discursos», i que constitueixen com l'entramat o el sòl que fa possible les diverses idees d'una època. Es tracta d'un entramat [[inconscient|inconscient]], o d'una [[estructura|estructura]] oculta, que es reflecteix en els diferents discursos o àmbits científics, i la ciència que els estudia rep el nom d'«arqueologia del saber». Aquesta mostra que aquestes ''epistemes ''són discontínues al llarg de la història, raó per la qual no existeix una veritable [[història, filosofia de la|història]] (contínua) de les idees. En la cultura occidental, tres són les ''epistemes ''fonamentals: la del [[Renaixement|Renaixement]], la dels segles XVII i XVIII i la que correspon al s. XX ([[Recurs:Foucault: les ciències humanes i l'episteme moderna 2|vegeu el text]]). |
| − | + | Vegeu [[diànoia|''diànoia'']]. | |
Revisió de 22:35, 17 maig 2018
(en grec ἐπιστήμη, «coneixement», del verb ἐπισταμαι, epistamai: entendre d'alguna cosa, saber)
Paraula grega que significa en general coneixement, saber o ciència, arrel de molts termes propis de la teoria del coneixement o epistemologia Si ens referim sobretot al seu ús entre els filòsofs grecs, veiem que, en Plató, només pot haver-hi episteme, coneixement o ciència, de l'immutable i necessari (les idees). Ciència és també nous i noesis, però doxa, en canvi, és «opinió»: el que no pot ser veritablement conegut, o coneixement per només les aparences (vegeu el text).
Per a Aristòtil, que rebutja les idees o formes platòniques, és ciència o coneixement del necessari (per les seves causes) o del que no és possible que sigui d'una altra manera, o sigui, de l'universal, i coincideix amb la ciència demostrativa (veg. citació 1 i cita 2). Per això, dels primers principis no hi ha pròpiament coneixement o ciència, ja que només poden ser intuïts (coneguts per nous), però ells són el fonament de la ciència.
El coneixement, segons Aristòtil, es divideix en especulatiu o contemplatiu (episteme theoretiké), propi de la ciència i la teoria, pràctic (episteme praktiké), propi de l'activitat humana ètica i política, i productiu (episteme poietiké),propi de la tècnica i l'art. Aquestes característiques de necessitat estricta i universalitat absoluta seran, en Kant, les notes del coneixement a priori.
En Michel Foucault, episteme és l'«estructura epistémica», que ell defineix com a «conjunt de relacions que existeixen en una determinada època entre les diverses ciències», o «diversos discursos», i que constitueixen com l'entramat o el sòl que fa possible les diverses idees d'una època. Es tracta d'un entramat inconscient, o d'una estructura oculta, que es reflecteix en els diferents discursos o àmbits científics, i la ciència que els estudia rep el nom d'«arqueologia del saber». Aquesta mostra que aquestes epistemes són discontínues al llarg de la història, raó per la qual no existeix una veritable història (contínua) de les idees. En la cultura occidental, tres són les epistemes fonamentals: la del Renaixement, la dels segles XVII i XVIII i la que correspon al s. XX (vegeu el text).
Vegeu diànoia.