Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Dubte hiperbòlic»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "consciencia" a "consciència")
m (Text de reemplaçament - "astutísimo" a "astutíssim")
Línia 2: Línia 2:
 
[[File:descar10.gif|thumb|René Descartes]]
 
[[File:descar10.gif|thumb|René Descartes]]
 
El dubte universal i metòdica de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], qui, volent trobar una veritat indubtable, dubte sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels [[sentits|sentits]], dels [[raonament|raonaments]], que de vegades no són més que [[paralogisme|paralogismes]] o raonaments aparents de fet falsos, dels [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de [[certesa|certesa]], de la sensatesa de la [[raó|raó]] i fins a de la mateixa [[evidència|evidència]], això és, de la pròpia [[consciència|consciència]]: no és impossible que Déu
 
El dubte universal i metòdica de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], qui, volent trobar una veritat indubtable, dubte sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels [[sentits|sentits]], dels [[raonament|raonaments]], que de vegades no són més que [[paralogisme|paralogismes]] o raonaments aparents de fet falsos, dels [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de [[certesa|certesa]], de la sensatesa de la [[raó|raó]] i fins a de la mateixa [[evidència|evidència]], això és, de la pròpia [[consciència|consciència]]: no és impossible que Déu
li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és, que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», artero, engañador, poderós i astutísimo, que li està obligant a tenir per veritable la falsedat (veure [[Recurs:Descartes: el geni maligne|text]] 1 i [[Recurs:Descartes: superació del dubte hiperbòlic|text]] 2 ).
+
li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és, que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», artero, engañador, poderós i astutíssim, que li està obligant a tenir per veritable la falsedat (veure [[Recurs:Descartes: el geni maligne|text]] 1 i [[Recurs:Descartes: superació del dubte hiperbòlic|text]] 2 ).
  
 
Descartes anomena «hiperbòlica» ([[Recurs:cita Descartes 4|veure cita]]) a el seu [[dubte|dubte]], precisament perquè es recolza en el supòsit més extrem, exagerat ''(hipèrbole''), que la raó pogués equivocar-se fins i tot davant l'evidència, la qual cosa suposa, simplement, el descontrol absolut de la raó, això és, la demència.
 
Descartes anomena «hiperbòlica» ([[Recurs:cita Descartes 4|veure cita]]) a el seu [[dubte|dubte]], precisament perquè es recolza en el supòsit més extrem, exagerat ''(hipèrbole''), que la raó pogués equivocar-se fins i tot davant l'evidència, la qual cosa suposa, simplement, el descontrol absolut de la raó, això és, la demència.

Revisió del 23:30, 17 set 2015

René Descartes

El dubte universal i metòdica de Descartes, qui, volent trobar una veritat indubtable, dubte sistemàticament no només del coneixement de vegades enganyós dels sentits, dels raonaments, que de vegades no són més que paralogismes o raonaments aparents de fet falsos, dels enunciats analítics, com són els de les matemàtiques, que podem fer tant desperts com en somni, sinó també de la mateixa sensació de certesa, de la sensatesa de la raó i fins a de la mateixa evidència, això és, de la pròpia consciència: no és impossible que Déu li hagi creat de manera que s'equivoqui quan creï estar cert, això és, que Déu sigui «pervers»; o almenys és possible que existeixi un «geni maligne», artero, engañador, poderós i astutíssim, que li està obligant a tenir per veritable la falsedat (veure text 1 i text 2 ).

Descartes anomena «hiperbòlica» (veure cita) a el seu dubte, precisament perquè es recolza en el supòsit més extrem, exagerat (hipèrbole), que la raó pogués equivocar-se fins i tot davant l'evidència, la qual cosa suposa, simplement, el descontrol absolut de la raó, això és, la demència.