Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Diagrames de Venn»

De Wikisofia

m (bot: - sil·logisme, ja sigui premissa + sil·logisme, sigui premissa)
Línia 103: Línia 103:
 
[[File:3682-12.png|center|400px|3682-12.png]]
 
[[File:3682-12.png|center|400px|3682-12.png]]
  
Els tres cercles corresponents als termes, S, P i M, delimiten vuit zones que representen la seva extensió: quatre zones d'intersecció i quatre zones de no intersecció. Cada enunciat del sil·logisme, ja sigui premissa o conclusió, afirma alguna cosa sobre algunes d'aquestes zones.
+
Els tres cercles corresponents als termes, S, P i M, delimiten vuit zones que representen la seva extensió: quatre zones d'intersecció i quatre zones de no intersecció. Cada enunciat del sil·logisme, sigui premissa o conclusió, afirma alguna cosa sobre algunes d'aquestes zones.
  
 
Es considera vàlid aquell sil·logisme en què ocorre que, en dibuixar les premisses, queda ja dibuixada la conclusió.
 
Es considera vàlid aquell sil·logisme en què ocorre que, en dibuixar les premisses, queda ja dibuixada la conclusió.

Revisió del 15:52, 10 ago 2017


Mètode gràfic, ideat pel lògic anglès John Venn, que permet representar les relacions de classe existents entre els termes dels enunciats categòrics i solucionar, d'una manera fàcil i intuïtiu, la validesa dels raonaments sil·logístics.

Diagrames

Un rectangle representa l'univers del discurs, O, i un cercle a l'interior de l'univers representa una classe o un terme, que s'afirma en aquest univers, determinant dues zones: la zona interior del cercle, en què estan, o poden estar, els elements d'aquesta classe, i la zona exterior al cercle on estan els elements de la classe complemento :

3682-1.png

Un cercle pot estar simplement dibuixat, o afirmat, ratllat o acolorit, això és buit d'elements, i altres pot intersecar amb un altre cercle, representant d'aquesta manera un enunciat categòric. En aquest cas, s'assignen lletres majúscules S,P,Q,, ..., a cada cercle; les lletres representen classes o termes:

3682-2.png

La representació de dos cercles intersecantes determina la creació de quatre tipus de zones:

3682-3.png

La zona 1: on estan els elements de S, però no de P.

La zona 2: on estan els elements de S i P.

La zona 3: on estan els elements de P, però no de S.

Lazona 4: on estan els elements que no són ni S ni P.

___________________________________________________________________________________

Representació gràfica d'enunciats categòrics

3682-4.png

L'enunciat categòric universal afirmatiu, de tipus A, per exemple, «Tots els homes són iguals», es representa mitjançant la intersecció de dos cercles, buidant (rayando o acolorint) la zona corresponent a .

3682-5.png

on l'enunciat «Tots els homes són iguals» ha d'interpretar-se com «Res que sigui home no és igual», o «No hi ha S que no sigui P».

___________________________________________________________________________________

3682-6.png

L'enunciat categòric universal negatiu, de tipus I, com per exemple, «Cap home és immortal», es representa buidant (rayando o acolorint) la zona d'intersecció corresponent a SP = 0.

3682-7.png

on l'enunciat «Cap home és immortal» ha de llegir-se com «Res és home i immortal a un temps», o «No hi ha S i P a un temps».

___________________________________________________________________________________

3682-8.png

L'enunciat categòric particular afirmatiu, de tipus I, per exemple, «Alguns homes són savis», es representa afirmant que la zona d'intersecció de S i P no és buida: que existeix, almenys, un element de la mateixa, que dibuixem marcant amb una X.

3682-9.png

de manera que l'enunciat «Alguns homes són savis» ha de llegir-se com «Hi ha homes que són savis», o «Hi ha S i P a un temps».

___________________________________________________________________________________

3682-10.jpg

L'enunciat categòric particular negatiu, de tipus O, per exemple, «Alguns homes no són lliures», es representa afirmant que no és buida la zona formada pels elements que són S i no P a un temps: que en tal zona existeix almenys un element de la mateixa, que dibuixem marcant amb una X.

3682-11.png

de manera que l'enunciat «Alguns homes no són lliures» es llegeix com «Hi ha homes que no són lliures», o « Hi ha S i no P a un temps»

___________________________________________________________________________________

Exemples

[math]\displaystyle{ \alpha \cap \overline{\beta}= 0 }[/math]

Tot S és P

3350-5.png

Cap S és P

[math]\displaystyle{ \alpha \cap \beta= 0 }[/math]

3350-6.png

Algun S és P

[math]\displaystyle{ \alpha \cap \beta \neq 0 }[/math]

3350-7.png

Algun S no és P

[math]\displaystyle{ \alpha \cap \overline{\beta} \neq 0 }[/math]

3350-8.png

___________________________________________________________________________________

Representació gràfica dels sil·logismes

En els raonaments sil·logístics els enunciats components són tres, per tant l'univers queda dibuixat de la següent manera:

3682-12.png

Els tres cercles corresponents als termes, S, P i M, delimiten vuit zones que representen la seva extensió: quatre zones d'intersecció i quatre zones de no intersecció. Cada enunciat del sil·logisme, sigui premissa o conclusió, afirma alguna cosa sobre algunes d'aquestes zones.

Es considera vàlid aquell sil·logisme en què ocorre que, en dibuixar les premisses, queda ja dibuixada la conclusió.

___________________________________________________________________________________

Exemple:

Sigui el següent sil·logisme:

Els remugants són herbívors
Les girafes són remugants
_____________________________
Les girafes són herbívores

Per comprovar la seva validesa:

(1) dibuixar successivament ambdues premisses sobre el mateix univers:

3682-13.png

de manera que constitueixin un sol diagrama :

3682-14.png

(2) Comprovar que la conclusió queda ja dibuixada en el diagrames de les premisses:

3682-15.png

Veure exemples.

___________________________________________________________________________________

De la mateixa manera, amb igual mètode és possible comprovar gràficament la invalidesa d'alguns raonaments sil·logístics. Veure exemple.