Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Decisionisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "éticas" a "ètiques")
m (bot: - sotmesa -d'alguna manera limitada- a + sotmesa –d'alguna manera limitada– a)
 
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Una de les teories [[metaética|metaètiques]] que juntament amb l'[[emotivisme|emotivisme]] constitueix el grup de les trucades no cognitives, i que propugna que la moralitat (els [[valor|valors]] morals o el [[criteri moral|criteri moral]]) s'estableix per lliure i personal [[decisió|decisió]]; aquesta decisió, no basada pròpiament en arguments, i que, pel mateix, d'alguna manera ha de considerar-se no racional, no deixa d'estar sotmesa -d'alguna manera limitada- a la [[racionalitat|racionalitat]] i a la crítica. A més de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|Richard Mervin Hare]] i [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], és també representant d'aquesta tendència ètica [[Autor:Albert, Hans|Hans Albert]] ([[Recurs:Albert, Hans: decisió pel racionalisme|veure text]] ), partidari del [[racionalisme crític|racionalisme crític]], qui defensa que ha d'aplicar-se tant a la [[ciència|ciència]] com a  l'[[ètica|ètica]] l'actitud [[racional|racional]] de decidir críticament quins són els [[enunciat|enunciats]] que la ciència o l'ètica accepten; tant els enunciats de la ciència com els de l'ètica han de sotmetre's a [[contrastació|contrastació]], encara que de diversa manera, i han de considerar-se com [[hipòtesi|hipòtesi]] provisionals que poden ser [[refutació|refutadas]]. La decisió ètica exigeix la discussió racional dels [[criteri|criteris]] pels quals es decideix acceptar determinats enunciats ètics amb preferència a uns altres.
+
Una de les teories [[metaètica|metaètiques]] que juntament amb l'[[emotivisme|emotivisme]] constitueix el grup de les anomenades no cognitives, i que propugna que la moralitat (els [[valor|valors]] morals o el [[criteri moral|criteri moral]]) s'estableix per lliure i personal [[decisió|decisió]]; aquesta decisió, no basada pròpiament en arguments, i que, per aquesta raó, d'alguna manera ha de considerar-se no racional, no deixa d'estar sotmesa –d'alguna manera limitada– a la [[racionalitat|racionalitat]] i a la crítica. A més de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|Richard Mervin Hare]] i [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], és també representant d'aquesta tendència ètica [[Autor:Albert, Hans|Hans Albert]] ([[Recurs:Albert, Hans: decisió pel racionalisme|veg. text]]), partidari del [[racionalisme crític|racionalisme crític]], qui defensa que ha d'aplicar-se tant a la [[ciència|ciència]] com a  l'[[ètica|ètica]] l'actitud [[racional|racional]] de decidir críticament quins són els [[enunciat|enunciats]] que la ciència o l'ètica accepten; tant els enunciats de la ciència com els de l'ètica han de sotmetre's a [[contrastació|contrastació]], encara que de diversa manera, i han de considerar-se com [[hipòtesi|hipòtesi]] provisionals que poden ser [[refutació|refutades]]. La decisió ètica exigeix la discussió racional dels [[criteri|criteris]] pels quals es decideix acceptar determinats enunciats ètics amb preferència a uns altres.
  
També en la investigació científica es justifica, per la lliure decisió d'haver adoptat determinats valors i no uns altres, l'elecció de certes finalitats, procediments i mètodes o criteris fonamentals; igualment, en aquest cas, la racionalitat de la decisió no es funda més que en les conseqüències lògiques que es deriven o en la fertilitat de les decisions preses ([[Recurs:Popper: decisionisme moral|veure text]] ).
+
També en la investigació científica es justifica, per la lliure decisió d'haver adoptat determinats valors i no uns altres, l'elecció de certes finalitats, procediments i mètodes o criteris fonamentals; igualment, en aquest cas, la racionalitat de la decisió no es funda més que en les conseqüències lògiques que es deriven o en la fertilitat de les decisions preses ([[Recurs:Popper: decisionisme moral|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta}}
 
{{Etiqueta}}
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:47, 16 set 2017

Una de les teories metaètiques que juntament amb l'emotivisme constitueix el grup de les anomenades no cognitives, i que propugna que la moralitat (els valors morals o el criteri moral) s'estableix per lliure i personal decisió; aquesta decisió, no basada pròpiament en arguments, i que, per aquesta raó, d'alguna manera ha de considerar-se no racional, no deixa d'estar sotmesa –d'alguna manera limitada– a la racionalitat i a la crítica. A més de Richard Mervin Hare i Max Weber, és també representant d'aquesta tendència ètica Hans Albert (veg. text), partidari del racionalisme crític, qui defensa que ha d'aplicar-se tant a la ciència com a l'ètica l'actitud racional de decidir críticament quins són els enunciats que la ciència o l'ètica accepten; tant els enunciats de la ciència com els de l'ètica han de sotmetre's a contrastació, encara que de diversa manera, i han de considerar-se com hipòtesi provisionals que poden ser refutades. La decisió ètica exigeix la discussió racional dels criteris pels quals es decideix acceptar determinats enunciats ètics amb preferència a uns altres.

També en la investigació científica es justifica, per la lliure decisió d'haver adoptat determinats valors i no uns altres, l'elecció de certes finalitats, procediments i mètodes o criteris fonamentals; igualment, en aquest cas, la racionalitat de la decisió no es funda més que en les conseqüències lògiques que es deriven o en la fertilitat de les decisions preses (veg. text).