Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Contrastació»

De Wikisofia

m (bot: -Veure exemple +Veg. exemple)
 
Línia 31: Línia 31:
 
</div></div>
 
</div></div>
 
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació.
 
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació.
 +
 +
 +
Veg. [[Refutació_d'hipòtesi|refutació d'hipòtesis]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
}} {{InfoWiki}}
 
}} {{InfoWiki}}

Revisió de 16:14, 5 nov 2018


(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la confirmació d'hipòtesi o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,

[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],

tota contrastació que doni com a resultat

[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]

és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que

[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]

és una instància desconfirmadora o la refutació.

Veg. exemple ↓
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] hipòtesi tots els cignes són blancs
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] confirmació hi ha almenys un cigne blanc
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] refutació hi ha un cigne que no és blanc

D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva corroboració, però no de la seva confirmació.


Veg. refutació d'hipòtesis.