Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Contrastació»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "hipòtesi, confirmació de" a "hipòtesi, confirmació d'")
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{ConcepteWiki}}
+
{{ConcepteWiki}}  
(en anglès, ''testing'') Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una [[hipòtesi|hipòtesi]] científica o d'una [[teoria|teoria]]. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la [[hipòtesi, confirmació d'|hipòtesi, confirmació d']] o la desconfirmació o [[refutació|refutació]]. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una [[generalització|generalització]], a saber,
 
  
<math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>,  
+
(en anglès, ''testing'') Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una [[Hipòtesi|hipòtesi]] científica o d'una [[Teoria|teoria]]. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la [[Hipòtesi,_confirmació_d'|confirmació d'hipòtesi]] o la desconfirmació o [[Refutació|refutació]]. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una [[Generalització|generalització]], a saber,
 +
 
 +
<math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>,
  
 
tota contrastació que doni com a resultat
 
tota contrastació que doni com a resultat
Línia 11: Línia 12:
  
 
<math>Fa\wedge ¬Ga</math>
 
<math>Fa\wedge ¬Ga</math>
 
  
 
és una instància desconfirmadora o la refutació.
 
és una instància desconfirmadora o la refutació.
 
+
<div class="mw-collapsible mw-collapsed"><center>Veg. exemple ↓</center><div class="mw-collapsible-content">
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<center>Veure exemple ↓</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
 
{|
 
{|
 
|-
 
|-
| <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math> || hipòtesi ||tots els cignes són blancs
+
| <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>
 +
| hipòtesi
 +
| tots els cignes són blancs
 
|-
 
|-
| <math>Fa\wedge Ga</math> || confirmació || hi ha almenys un cigne blanc
+
| <math>Fa\wedge Ga</math>
 +
| confirmació
 +
| hi ha almenys un cigne blanc
 
|-
 
|-
| <math>Fa\wedge ¬Ga</math> || refutació || hi ha un cigne que no és blanc
+
| <math>Fa\wedge ¬Ga</math>
 +
| refutació
 +
| hi ha un cigne que no és blanc
 
|}
 
|}
</div>
+
</div></div>
</div>
+
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació.
  
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutarse. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar del seu [[corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació.
 
  
 +
Veg. [[Refutació_d'hipòtesi|refutació d'hipòtesis]].
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
|Etiqueta=Epistemologia
}}
+
}} {{InfoWiki}}
{{InfoWiki}}
 

Revisió de 16:14, 5 nov 2018


(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la confirmació d'hipòtesi o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,

[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],

tota contrastació que doni com a resultat

[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]

és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que

[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]

és una instància desconfirmadora o la refutació.

Veg. exemple ↓
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] hipòtesi tots els cignes són blancs
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] confirmació hi ha almenys un cigne blanc
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] refutació hi ha un cigne que no és blanc

D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva corroboració, però no de la seva confirmació.


Veg. refutació d'hipòtesis.