Diferència entre revisions de la pàgina «Contrastació»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "refutarse" a "refutar-se") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{ConcepteWiki}} | |
| − | |||
| − | <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>, | + | (en anglès, ''testing'') Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una [[Hipòtesi|hipòtesi]] científica o d'una [[Teoria|teoria]]. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la [[Hipòtesi,_confirmació_d'|hipòtesi, confirmació d']] o la desconfirmació o [[Refutació|refutació]]. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una [[Generalització|generalització]], a saber, |
| + | |||
| + | <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math>, | ||
tota contrastació que doni com a resultat | tota contrastació que doni com a resultat | ||
| Línia 11: | Línia 12: | ||
<math>Fa\wedge ¬Ga</math> | <math>Fa\wedge ¬Ga</math> | ||
| − | |||
és una instància desconfirmadora o la refutació. | és una instància desconfirmadora o la refutació. | ||
| − | + | <div class="mw-collapsible mw-collapsed"><center>Veure exemple ↓</center><div class="mw-collapsible-content"> | |
| − | <div class= | ||
| − | <center>Veure exemple ↓</center> | ||
| − | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
{| | {| | ||
|- | |- | ||
| − | | <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math> | + | | <math>\forall{x}(Fx\rightarrow{Gx})</math> |
| + | | hipòtesi | ||
| + | | tots els cignes són blancs | ||
|- | |- | ||
| − | | <math>Fa\wedge Ga</math> | + | | <math>Fa\wedge Ga</math> |
| + | | confirmació | ||
| + | | hi ha almenys un cigne blanc | ||
|- | |- | ||
| − | | <math>Fa\wedge ¬Ga</math> | + | | <math>Fa\wedge ¬Ga</math> |
| + | | refutació | ||
| + | | hi ha un cigne que no és blanc | ||
|} | |} | ||
| − | </div> | + | </div></div> |
| − | </div> | + | D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[Falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva [[Corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació. |
| − | |||
| − | D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper, | ||
| − | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Epistemologia | |Etiqueta=Epistemologia | ||
| − | }} | + | }} {{InfoWiki}} |
| − | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 17:37, 14 ago 2015
(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la hipòtesi, confirmació d' o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],
tota contrastació que doni com a resultat
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]
és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]
és una instància desconfirmadora o la refutació.
| [math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] | hipòtesi | tots els cignes són blancs |
| [math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] | confirmació | hi ha almenys un cigne blanc |
| [math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] | refutació | hi ha un cigne que no és blanc |
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva corroboració, però no de la seva confirmació.