Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Cercle de Viena»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +veg. text)
m (bot: - del propi Schlick, + del mateix Schlick,)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
El nom que rep un grup de filòsofs, homes de ciència i matemàtics que, havent iniciat contactes intel·lectuals mutus cap a 1907, s'organitzen en 1922 entorn de la figura de [[Autor:Schlick, Moritz|Moritz Schlick]], catedràtic de filosofia de la ciència de la universitat de Viena, i es converteixen en un moviment filosòfic internacional, principal promotor del [[positivisme lògic|positivisme lògic]]. Segons el manifest publicat en 1929, redactat per Neurath, Hahn i Carnap, el primer escrit que portava el nom de Cercle de Viena, ''La concepció científica del món: el Cercle de Viena'', els principals membres del Cercle eren, a més del propi Schlick, [[Autor:Bergmann, Gustav|G. Bergmann]], H. Hahn, Ph. Frank, [[Autor:Neurath, Otto|O. Neurath]], V. Kraft, [[Autor:Feigl, Herbert|H. Feigl]], F. Waismann, [[Autor:Gödel, Kurt|K. Gödel]], [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]] i uns altres; Ramsey i [[Autor:Reichenbach, Hans|Reichenbach]] eren considerats membres simpatitzants i uns altres, entre els quals destaquen [[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], membres honorífics seus. El [[logicisme|logicisme]] de Russell i les idees del ''Tractatus'' de Wittgenstein sobre la [[demarcació, criteri de|demarcació]] entre ciència i filosofia van influir notablement en les idees filosòfiques del Cercle de Viena, els trets fonamentals del qual van ser la defensa d'una visió científica del món a través d'una [[ciència unificada|ciència unificada]], i l'ocupació de l'anàlisi lògica en la línia de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], aplicat a una orientació científica de la mateixa filosofia, juntament amb la impugnació de la possibilitat de la metafísica. El mateix any 1929 va tenir lloc el seu primer congrés internacional a Praga, al que van seguir uns altres entre 1930 i 1940. Després de l'ascensió al poder del partit feixista austríac, en 1934, l'assassinat de Schlick per un alumne nazi, en 1936, i la invasió final d'Àustria per Hitler el 12 de març de 1938, es va produir la diàspora definitiva de la totalitat dels membres del Cercle a països de parla i cultura angleses i la seva desintegració com a grup, ja iniciada uns anys abans per trasllats o defuncions dels seus components. Les idees del Cercle de Viena, que s'han denominat també [[neopositivisme|neopositivisme]], o empirisme lògic, s'expandeixen a partir d'aquest moment per diversos països -però no a Alemanya-, i en aquesta labor col·laboren principalment filòsofs anglesos i americans que havien assistit a anteriors reunions del Cercle a Viena, especialment [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Willard Orman Quine]], de Harvard, i [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Alfred Jules Ayer]], d'Oxford. Des de 1930 el Cercle edita la seva pròpia revista: «Erkenntnis» (Coneixement), denominada, a partir de 1938, «The Journal of Unified Science», publicació suspesa en 1940 a causa de la guerra. Estableix així mateix contactes amb altres grups filosòfics d'altres països, com per exemple, el «grup de Berlín» ([[Autor:Reichenbach, Hans|Reichenbach]], [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]], etc.) i un grup de filòsofs polonesos ([[Autor:Twardowski, Kazimierz|Twardowski]], [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]], [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]], [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]], [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]] i uns altres; [[Recurs:Victor Kraft: el Cercle de Viena|veg. text]]).
+
El nom que rep un grup de filòsofs, homes de ciència i matemàtics que, havent iniciat contactes intel·lectuals mutus cap a 1907, s'organitzen en 1922 entorn de la figura de [[Autor:Schlick, Moritz|Moritz Schlick]], catedràtic de filosofia de la ciència de la universitat de Viena, i es converteixen en un moviment filosòfic internacional, principal promotor del [[positivisme lògic|positivisme lògic]]. Segons el manifest publicat en 1929, redactat per Neurath, Hahn i Carnap, el primer escrit que portava el nom de Cercle de Viena, ''La concepció científica del món: el Cercle de Viena'', els principals membres del Cercle eren, a més del mateix Schlick, [[Autor:Bergmann, Gustav|G. Bergmann]], H. Hahn, Ph. Frank, [[Autor:Neurath, Otto|O. Neurath]], V. Kraft, [[Autor:Feigl, Herbert|H. Feigl]], F. Waismann, [[Autor:Gödel, Kurt|K. Gödel]], [[Autor:Carnap, Rudolf|R. Carnap]] i uns altres; Ramsey i [[Autor:Reichenbach, Hans|Reichenbach]] eren considerats membres simpatitzants i uns altres, entre els quals destaquen [[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], membres honorífics seus. El [[logicisme|logicisme]] de Russell i les idees del ''Tractatus'' de Wittgenstein sobre la [[demarcació, criteri de|demarcació]] entre ciència i filosofia van influir notablement en les idees filosòfiques del Cercle de Viena, els trets fonamentals del qual van ser la defensa d'una visió científica del món a través d'una [[ciència unificada|ciència unificada]], i l'ocupació de l'anàlisi lògica en la línia de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]], [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], aplicat a una orientació científica de la mateixa filosofia, juntament amb la impugnació de la possibilitat de la metafísica. El mateix any 1929 va tenir lloc el seu primer congrés internacional a Praga, al que van seguir uns altres entre 1930 i 1940. Després de l'ascensió al poder del partit feixista austríac, en 1934, l'assassinat de Schlick per un alumne nazi, en 1936, i la invasió final d'Àustria per Hitler el 12 de març de 1938, es va produir la diàspora definitiva de la totalitat dels membres del Cercle a països de parla i cultura angleses i la seva desintegració com a grup, ja iniciada uns anys abans per trasllats o defuncions dels seus components. Les idees del Cercle de Viena, que s'han denominat també [[neopositivisme|neopositivisme]], o empirisme lògic, s'expandeixen a partir d'aquest moment per diversos països -però no a Alemanya-, i en aquesta labor col·laboren principalment filòsofs anglesos i americans que havien assistit a anteriors reunions del Cercle a Viena, especialment [[Autor:Quine, Williard Van Orman|Willard Orman Quine]], de Harvard, i [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Alfred Jules Ayer]], d'Oxford. Des de 1930 el Cercle edita la seva pròpia revista: «Erkenntnis» (Coneixement), denominada, a partir de 1938, «The Journal of Unified Science», publicació suspesa en 1940 a causa de la guerra. Estableix així mateix contactes amb altres grups filosòfics d'altres països, com per exemple, el «grup de Berlín» ([[Autor:Reichenbach, Hans|Reichenbach]], [[Autor:Hempel, Carl Gustav|Hempel]], etc.) i un grup de filòsofs polonesos ([[Autor:Twardowski, Kazimierz|Twardowski]], [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]], [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]], [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]], [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]] i uns altres; [[Recurs:Victor Kraft: el Cercle de Viena|veg. text]]).
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió del 22:22, 15 set 2017

El nom que rep un grup de filòsofs, homes de ciència i matemàtics que, havent iniciat contactes intel·lectuals mutus cap a 1907, s'organitzen en 1922 entorn de la figura de Moritz Schlick, catedràtic de filosofia de la ciència de la universitat de Viena, i es converteixen en un moviment filosòfic internacional, principal promotor del positivisme lògic. Segons el manifest publicat en 1929, redactat per Neurath, Hahn i Carnap, el primer escrit que portava el nom de Cercle de Viena, La concepció científica del món: el Cercle de Viena, els principals membres del Cercle eren, a més del mateix Schlick, G. Bergmann, H. Hahn, Ph. Frank, O. Neurath, V. Kraft, H. Feigl, F. Waismann, K. Gödel, R. Carnap i uns altres; Ramsey i Reichenbach eren considerats membres simpatitzants i uns altres, entre els quals destaquen Einstein, Russell i Wittgenstein, membres honorífics seus. El logicisme de Russell i les idees del Tractatus de Wittgenstein sobre la demarcació entre ciència i filosofia van influir notablement en les idees filosòfiques del Cercle de Viena, els trets fonamentals del qual van ser la defensa d'una visió científica del món a través d'una ciència unificada, i l'ocupació de l'anàlisi lògica en la línia de Frege, Whitehead i Russell, aplicat a una orientació científica de la mateixa filosofia, juntament amb la impugnació de la possibilitat de la metafísica. El mateix any 1929 va tenir lloc el seu primer congrés internacional a Praga, al que van seguir uns altres entre 1930 i 1940. Després de l'ascensió al poder del partit feixista austríac, en 1934, l'assassinat de Schlick per un alumne nazi, en 1936, i la invasió final d'Àustria per Hitler el 12 de març de 1938, es va produir la diàspora definitiva de la totalitat dels membres del Cercle a països de parla i cultura angleses i la seva desintegració com a grup, ja iniciada uns anys abans per trasllats o defuncions dels seus components. Les idees del Cercle de Viena, que s'han denominat també neopositivisme, o empirisme lògic, s'expandeixen a partir d'aquest moment per diversos països -però no a Alemanya-, i en aquesta labor col·laboren principalment filòsofs anglesos i americans que havien assistit a anteriors reunions del Cercle a Viena, especialment Willard Orman Quine, de Harvard, i Alfred Jules Ayer, d'Oxford. Des de 1930 el Cercle edita la seva pròpia revista: «Erkenntnis» (Coneixement), denominada, a partir de 1938, «The Journal of Unified Science», publicació suspesa en 1940 a causa de la guerra. Estableix així mateix contactes amb altres grups filosòfics d'altres països, com per exemple, el «grup de Berlín» (Reichenbach, Hempel, etc.) i un grup de filòsofs polonesos (Twardowski, Chwistek, Ajdukiewicz, Lukasiewicz, Kotarbinski, Leśniewski, Tarski i uns altres; veg. text).