Causa final

És la fi que es proposa la causa eficient, el per què, que Aristòtil, que és l'autor que primer tracta d'aquesta qüestió, identifica amb el bé. Veg. text sobre "el primer motor".

• "Evidentment cal adquirir la ciència de les causes primeres, ja que diem que se sap, quan creiem que es coneix la causa primera. Es distingeixen quatre causes. La primera és l'essència, la forma pròpia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és; i la raó de ser primera és, per tant, una causa i un principi. La segona és la matèria, el subjecte, la tercera el principi del moviment; la quarta, que correspon a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, Metafísica, llibre 1, 3).

El mateix Aristòtil proposa l'exemple d'una escultura. En aquest cas tenim que:

Causa material: és la matèria que conforma l'ésser. El marbre que està feta l'estàtua.

Causa formal: És la forma que té l'estàtua i determina a la substància.

Causa eficient: és l'agent extern que obra sobre la matèria per donar-li forma. L'escultor és la causa eficient de l'estàtua.

Causa final: És la fi que es proposa la causa eficient, el per què.

Hi podem afegir també:

Causa instrumental: l'eina, el martell, el cisell i instruments utilitzats per l'autor.

Causa exemplar: És el model que pren la causa eficient; el model que copia l'escultor.

El mateix Aristòtil fa una revisió de la filosofia anterior a la seva i destaca que els primers filòsofs, els milesis i alguns filòsofs posteriors, com Heràclit o Empèdocles, es van ocupar fonamentalment de la causa material, en buscar l'arjé o primer principi material de què procedeix tota la realitat.

Posteriorment altres filòsofs, com Empèdocles i Anaxàgores, van buscar també un altre tipus de causa per explicar l'esdevenir de la realitat, la causa eficient, que van identificar amb l'Amor i l'Odi el primer, i amb el Nous o intel·ligència el segon. Posteriorment la filosofia de Plató tractaria de la causa formal, representada per les Idees, tot i que Aristòtil el critica pe separar les Idees o Formes de les coses de les quals són forma o essència. Respecte a la causa final Aristòtil destaca que cap filòsof no la va tractar explícitament.

En Leibniz mostra una estreta relació entre raó suficient" i "causa final":

• Però la raó suficient ha de trobar-se també en les veritats contingents o de fet, és a dir, en la sèrie de les coses que es troben repartides per l'univers de les criatures; en la qual la resolució en raons particulars podria arribar a un detall sense límits a causa de la immensa varietat de les coses de la Naturalesa i de la divisió dels cossos a l'infinit. Hi ha una infinitat de figures i de moviments presents i passats que entren a formar part de la causa eficient de la meva escriptura present, i hi ha una infinitat de petites inclinacions i disposicions de la meva ànima, presents i passades que entren a formar la causa final. (Teodicea, § 36, 37, 44, 45, 49, 52, 121, 122, 337, 340-344). [...]

Veg. Text de Leibniz

Spinoza

Veg. Text d'Spinoza.

Vegeu teoria aristotèlica de la causa.