Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Whitehead, Alfred North»

De Wikisofia

 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 8: Línia 8:
 
En la seva primera fase com a professor de matemàtiques, a més de ''Tractat d'àlgebra universal amb aplicacions ''(1893), publica en col·laboració amb [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] els ''Principia Mathematica ''(3 vols., 1910, 1912, 1913), obra que estableix la [[lògica|lògica]] com a fonament de la matemàtica i assenyala el començament del desenvolupament de la lògica moderna.
 
En la seva primera fase com a professor de matemàtiques, a més de ''Tractat d'àlgebra universal amb aplicacions ''(1893), publica en col·laboració amb [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] els ''Principia Mathematica ''(3 vols., 1910, 1912, 1913), obra que estableix la [[lògica|lògica]] com a fonament de la matemàtica i assenyala el començament del desenvolupament de la lògica moderna.
  
Traslladat a Harvard, desenvolupa allí el seu sistema [[metafísica|metafísic]], que inicia pròpiament amb ''La ciència i el món modern ''(1925), que completa amb ''Procés i realitat'' (1929) i ''Aventures de les idees ''(1933). Amb aquestes obres, entre unes altres, construeix una [[concepció del món|cosmovisió]] filosòfica, de tipus organicista, la noció central del qual és la de «procés». La sencera [[real|realitat]] és un procés, constituït per «esdeveniments» connectats segons relacions espaciotemporals. A aquesta interconnexió entre [[fenomen|fenòmens]] dóna el nom específic de «prehensió», i li assigna un paper clau en el sistema. Tot està interrelacionat i flueix a manera d'un organisme en procés creador constant. A certes potencialitats permanents de l'univers les anomena «objectes eterns», que igual que [[Autor:Plató|idees platòniques]] regeixen el procés universal, el flux constant i ordenat d'esdeveniments i transformacions; a la totalitat d'aquests objectes eterns anomena «[[Déu|Déu]]», que en el procés es converteix pel seu mitjà en realitat concreta.
+
Traslladat a Harvard, desenvolupa allí el seu sistema [[metafísica|metafísic]], que inicia pròpiament amb ''La ciència i el món modern ''(1925), que completa amb ''Procés i realitat'' (1929) i ''Aventures de les idees ''(1933). Amb aquestes obres, entre altres, construeix una [[concepció del món|cosmovisió]] filosòfica, de tipus organicista, la noció central del qual és la de «procés». La sencera [[real|realitat]] és un procés, constituït per «esdeveniments» connectats segons relacions espaciotemporals. A aquesta interconnexió entre [[fenomen|fenòmens]] dóna el nom específic de «prehensió», i li assigna un paper clau en el sistema. Tot està interrelacionat i flueix a manera d'un organisme en procés creador constant. A certes potencialitats permanents de l'univers les anomena «objectes eterns», que igual que [[Autor:Plató|idees platòniques]] regeixen el procés universal, el flux constant i ordenat d'esdeveniments i transformacions; a la totalitat d'aquests objectes eterns anomena «[[Déu|Déu]]», que en el procés es converteix pel seu mitjà en realitat concreta.
  
 
El sentit del sistema metafísic de Whitehead, a causa de la seva foscor terminològica i conceptual, segueix debatent-se entre els autors.
 
El sentit del sistema metafísic de Whitehead, a causa de la seva foscor terminològica i conceptual, segueix debatent-se entre els autors.
[[Image:WHITEHX.gif |center]]
+
 
 +
----
  
 
Enllaços: [http://plato.stanford.edu/entries/whitehead/ Stanford Encyclopedia of Philosophy]
 
Enllaços: [http://plato.stanford.edu/entries/whitehead/ Stanford Encyclopedia of Philosophy]

Revisió de 00:34, 27 feb 2018

WHITEHE1.gif

Avís: El títol a mostrar «Alfred North Whitehead» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Whitehead, Alfred North».

Filòsof i matemàtic anglès, nascut a Ramsgate, Kent. Va ensenyar primerament matemàtiques en Cambridge, de 1884 a 1910, i després a Londres fins que, en 1924, és nomenat professor de filosofia a Harvard, en els EUA, i passa a residir en Cambridge, Massachusetts, fins a la seva mort.

En la seva primera fase com a professor de matemàtiques, a més de Tractat d'àlgebra universal amb aplicacions (1893), publica en col·laboració amb B. Russell els Principia Mathematica (3 vols., 1910, 1912, 1913), obra que estableix la lògica com a fonament de la matemàtica i assenyala el començament del desenvolupament de la lògica moderna.

Traslladat a Harvard, desenvolupa allí el seu sistema metafísic, que inicia pròpiament amb La ciència i el món modern (1925), que completa amb Procés i realitat (1929) i Aventures de les idees (1933). Amb aquestes obres, entre altres, construeix una cosmovisió filosòfica, de tipus organicista, la noció central del qual és la de «procés». La sencera realitat és un procés, constituït per «esdeveniments» connectats segons relacions espaciotemporals. A aquesta interconnexió entre fenòmens dóna el nom específic de «prehensió», i li assigna un paper clau en el sistema. Tot està interrelacionat i flueix a manera d'un organisme en procés creador constant. A certes potencialitats permanents de l'univers les anomena «objectes eterns», que igual que idees platòniques regeixen el procés universal, el flux constant i ordenat d'esdeveniments i transformacions; a la totalitat d'aquests objectes eterns anomena «Déu», que en el procés es converteix pel seu mitjà en realitat concreta.

El sentit del sistema metafísic de Whitehead, a causa de la seva foscor terminològica i conceptual, segueix debatent-se entre els autors.


Enllaços: Stanford Encyclopedia of Philosophy