Autor:Twardowski, Kazimierz

Filòsof polonès, fundador de l'escola de Lvov-Varsòvia. Va néixer el 20 d'octubre de 1866 a Viena, en la universitat del qual va ser alumne de Brentano. En 1891 va obtenir el doctorat en filosofia, alhora que va prosseguir estudis de matemàtiques i física en l'estimulant ambient que va donar lloc al Cercle de Viena. En 1895 va obtenir una plaça a la universitat polonesa de Lvov, on va començar una rica activitat intel·lectual que li va convertir en el màxim animador de la filosofia polonesa contemporània, i inspirador d'una fructífera tradició lògica i filosòfica. Va morir l'11 de febrer de 1938. Va ser el creador de diverses institucions culturals, com el Seminari Filosòfic Polonès, fundat en 1897, la Societat Polonesa de Psicologia Experimental, creada en 1901, o la Societat Filosòfica Polonesa, fundada en 1904, que continua sent activa en l'actualitat.

El seu pensament, fortament influït per Brentano, es va dirigir inicialment a l'estudi de l'aristotelisme i la filosofia escolàstica, encara que gradualment va abandonar els aspectes més psicologistes del brentanisme, ocupant la seva filosofia un lloc intermedi entre la tradició brentanista austríaca i la fenomenologia de Husserl. Aquesta crítica al psicologisme es va plasmar en la seva obra de 1898, Imatges i conceptes, on critica la concepció de Hume que fa de les idees una simple reelaboració d'impressions (internes o externes), i les concep més aviat com a entitats en si mateixes fruit d'un acte original de síntesi. Va aclarir, en un procés d'anàlisi semàntic que tindria una important continuació a l'escola de Lvov-Varsòvia, la distinció entre l'acte d'un fenomen psicològic i la seva representació.

D'altra banda, i a diferència de la posició radical del Cercle de Viena, Twardowski va assenyalar que els conceptes metafísics no són simplement no científics, sinó que, encara que freqüentment són de naturalesa precientífica, tenen autèntic sentit i poden arribar a convertir-se en problemes científics quan són incorporats a nous desenvolupaments de la ciència. En aquest sentit va defensar la filosofia com a «ciència de la ciència».

La inspiració aristotèlica heretada de Brentano es reflecteix en la seva actitud de realisme objectivista que va afavorir el desenvolupament de la noció de veritat com a correspondència, que va culminar en la teoria semàntica de la veritat de Tarski.

Entre els pensadors més destacats de l'escola de Lvov-Varsòvia inspirada per Twardowski es troben, entre d'altres, Ajdukiewicz, Kotarbinski, Chwistek, Leśniewski, Lukasiewicz i Tarski .

Altres obres: Idea i percepció, 1892; Sobre la doctrina del contingut i l'objecte de les representacions, 1894; Escrits filosòfics, 1927; Assaigs, 1938.