Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Mendelssohn, Moses»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Moses |Cognom=Mendelssohn }} Filòsof alemany de tendència racionalista, del període de la Il·lustració|Il·lust...».)
 
m (bot: - de la [[Déu, + de l'[[Déu,)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Mendelssohn
 
|Cognom=Mendelssohn
 
}}
 
}}
Filòsof alemany de tendència [[racionalisme|racionalista]], del període de la [[Il·lustració|Il·lustració]] alemanya, nascut a Dessau. No va desenvolupar cap pensament filosòfic sistemàtic, però va ser personatge de notable influència conegut amb els apel·latius d' «el Sòcrates jueu» i el «Plató germànic»; les seves opinions eren preses molt en consideració, i fins al mateix Kant va voler obtenir d'ell un bon judici sobre el seu [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], la lectura de la qual, segons va comentar en les seves cartes,li havia crispat els nervis. Va ser amic de [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] i, per això, i per mantenir que un cert [[panteisme|panteisme]] és compatible amb una autèntica [[religió, filosofia de la|religió]], es va veure embolicat directament en la'' [[Pantheismusstreit|Pantheismusstreit]]''.
+
Filòsof alemany de tendència [[racionalisme|racionalista]], del període de la [[Il·lustració|Il·lustració]] alemanya, nascut a Dessau. No va desenvolupar cap pensament filosòfic sistemàtic, però va ser personatge de notable influència conegut amb els apel·latius d'«el Sòcrates jueu» i el «Plató germànic»; les seves opinions eren preses molt en consideració, i fins al mateix [[Autor:Kant,_Immanuel|Kant]] va voler obtenir d'ell un bon judici sobre la seva [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], la lectura de la qual, segons va comentar en les seves cartes,li havia crispat els nervis. Va ser amic de [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] i, per això, i per a mantenir que un cert [[panteisme|panteisme]] és compatible amb una autèntica [[religió, filosofia de la|religió]], es va veure embolicat directament en la'' [[Pantheismusstreit|Pantheismusstreit]]''.
  
En [[estètica|estètica]] va ser seguidor de [[Autor:Baumgarten, Alexander Gottlieb|Baumgarten]] i [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]], va distingir el [[sentiment|sentiment]] de la voluntat i del [[pensament|pensament]], i va considerar l' [[experiència estètica|experiència estètica]] com un sentiment subjectiu de grat que res té a veure amb la perfecció objectiva.
+
En [[estètica|estètica]] va ser seguidor de [[Autor:Baumgarten, Alexander Gottlieb|Baumgarten]] i [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]], va distingir el [[sentiment|sentiment]] de la voluntat i del [[pensament|pensament]], i va considerar l'[[experiència estètica|experiència estètica]] com un sentiment subjectiu de grat que res té a veure amb la perfecció objectiva.
  
Va dedicar la seva obra ''Fedò'' (1767), homònima de la de Plató, al mateix tema de la immortalitat de l'[[ànima|ànima]] i ''Morgenstunden ''[Hores matutinas] (1785), a l'argumentació de la [[Déu, proves de l'existència de|existència de Déu]].
+
Va dedicar la seva obra ''Fedó'' (1767), homònima de la de Plató, al mateix tema de la immortalitat de l'[[ànima|ànima]] i ''Morgenstunden ''[Hores matutines] (1785), a l'argumentació de l'[[Déu, proves de l'existència de|existència de Déu]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Mendelson2.JPG
 
|Imatge=Mendelson2.JPG

Revisió de 18:54, 4 nov 2017

Mendelson2.JPG

Avís: El títol a mostrar «Moses Mendelssohn» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mendelssohn, Moses».

Filòsof alemany de tendència racionalista, del període de la Il·lustració alemanya, nascut a Dessau. No va desenvolupar cap pensament filosòfic sistemàtic, però va ser personatge de notable influència conegut amb els apel·latius d'«el Sòcrates jueu» i el «Plató germànic»; les seves opinions eren preses molt en consideració, i fins al mateix Kant va voler obtenir d'ell un bon judici sobre la seva Crítica de la raó pura, la lectura de la qual, segons va comentar en les seves cartes,li havia crispat els nervis. Va ser amic de Lessing i, per això, i per a mantenir que un cert panteisme és compatible amb una autèntica religió, es va veure embolicat directament en la Pantheismusstreit.

En estètica va ser seguidor de Baumgarten i Shaftesbury, va distingir el sentiment de la voluntat i del pensament, i va considerar l'experiència estètica com un sentiment subjectiu de grat que res té a veure amb la perfecció objectiva.

Va dedicar la seva obra Fedó (1767), homònima de la de Plató, al mateix tema de la immortalitat de l'ànima i Morgenstunden [Hores matutines] (1785), a l'argumentació de l'existència de Déu.