Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Lesniewski, Stanislaw»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "mereología" a "mereologia")
m (Text de reemplaçament - "lógica" a "lògica")
Línia 6: Línia 6:
 
Lògic i filòsof polonès. Stanisław Liśniewski va néixer  el 30 de març de 1886 en Serpuchov, població situada a uns 100 Km. de Moscou. Fill d'un enginyer ferroviari que treballava en la construcció del Transiberiano, va passar la seva infància a Sibèria. Va efectuar els seus estudis universitaris a diverses universitats alemanyes. Així, entre 1904 i 1906 va estudiar filosofia en Leipzig. En 1905 va ser alumne de psicologia amb [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Entre 1906 i 1909 va estudiar en Heidelberg, Zurich i Munich, on va ser alumne del [[neokantisme|neokantià]] Hans Cornelius. En 1910 va a la universitat polonesa de Lvov i entra a formar part del cercle creat al voltant de [[Autor:Twardowski, Kazimierz|Kazimierz Twardowski]], i en el qual es trobaven autors com [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]] i uns altres. Va centrar el seu interès en l'estudi de les [[paradoxa|paradoxes]] lògiques, en la [[probabilitat, teories de la|teoria de probabilitats]] i en l'estudi de la lògica de relacions. El seu estudi ''Una contribució a l'anàlisi de les proposicions existencials'' li va valer el doctorat en 1912. Va morir el 30 de maig de 1939.
 
Lògic i filòsof polonès. Stanisław Liśniewski va néixer  el 30 de març de 1886 en Serpuchov, població situada a uns 100 Km. de Moscou. Fill d'un enginyer ferroviari que treballava en la construcció del Transiberiano, va passar la seva infància a Sibèria. Va efectuar els seus estudis universitaris a diverses universitats alemanyes. Així, entre 1904 i 1906 va estudiar filosofia en Leipzig. En 1905 va ser alumne de psicologia amb [[Autor:Wundt, Wilhelm Max|Wundt]]. Entre 1906 i 1909 va estudiar en Heidelberg, Zurich i Munich, on va ser alumne del [[neokantisme|neokantià]] Hans Cornelius. En 1910 va a la universitat polonesa de Lvov i entra a formar part del cercle creat al voltant de [[Autor:Twardowski, Kazimierz|Kazimierz Twardowski]], i en el qual es trobaven autors com [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]] i uns altres. Va centrar el seu interès en l'estudi de les [[paradoxa|paradoxes]] lògiques, en la [[probabilitat, teories de la|teoria de probabilitats]] i en l'estudi de la lògica de relacions. El seu estudi ''Una contribució a l'anàlisi de les proposicions existencials'' li va valer el doctorat en 1912. Va morir el 30 de maig de 1939.
  
En 1914 va publicar una solució audaç i imaginativa a la [[paradoxa de Russell|paradoxa de Russell]] en introduir la noció de classe col·lectiva, que està a la base de la seva teoria mereológica o [[mereologia|''mereologia'']], coneguda també com a teoria dels noms. En general, segons Lesniewski, la majoria de les [[antinòmia|antinòmies]] deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte. En 1915 marxa a Rússia, on treballa en la seva ''mereologia'' i publica ''Fonaments de la teoria de conjunts'', que és el primer sistema mereològic, escrit en obert diàleg crític amb els ''Principa Mathematica'' de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]]. En 1918 escriu ''Fonaments filosòfics del marxisme'', i en 1920 accedeix a una càtedra de filosofia de les matemàtiques a Varsòvia. Com a alumne de doctorat va tenir a [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]], qui sempre va confessar la gran influència del seu professor. Seguint el suggeriment de [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]] va adoptar el [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]] en les seves obres [[lògica|lògiques]], i es va proposar elaborar un ampli sistema formal d'[[ontologia|ontologia]] centrat en l'estudi dels [[primers principis|primers principis]] lògics i ontològics. Aquest sistema es coneix com ''prototética'', que també va influir en el pensament de Tarski. Des de la seva càtedra de Varsòvia va col·laborar activament amb [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]] i va mantenir una relació d'influència recíproca amb [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]], sent una de les figures clau del cercle o grup de Lvov-Varsòvia. La seva obra més coneguda és ''Fonaments d'un nou sistema de principis de la matemàtica'', publicada en 1929.
+
En 1914 va publicar una solució audaç i imaginativa a la [[paradoxa de Russell|paradoxa de Russell]] en introduir la noció de classe col·lectiva, que està a la base de la seva teoria mereològica o [[mereologia|''mereologia'']], coneguda també com a teoria dels noms. En general, segons Lesniewski, la majoria de les [[antinòmia|antinòmies]] deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte. En 1915 marxa a Rússia, on treballa en la seva ''mereologia'' i publica ''Fonaments de la teoria de conjunts'', que és el primer sistema mereològic, escrit en obert diàleg crític amb els ''Principa Mathematica'' de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Whitehead, Alfred North|Whitehead]]. En 1918 escriu ''Fonaments filosòfics del marxisme'', i en 1920 accedeix a una càtedra de filosofia de les matemàtiques a Varsòvia. Com a alumne de doctorat va tenir a [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]], qui sempre va confessar la gran influència del seu professor. Seguint el suggeriment de [[Autor:Chwistek, Leon|Chwistek]] va adoptar el [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]] en les seves obres [[lògica|lògiques]], i es va proposar elaborar un ampli sistema formal d'[[ontologia|ontologia]] centrat en l'estudi dels [[primers principis|primers principis]] lògics i ontològics. Aquest sistema es coneix com ''prototética'', que també va influir en el pensament de Tarski. Des de la seva càtedra de Varsòvia va col·laborar activament amb [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]] i va mantenir una relació d'influència recíproca amb [[Autor:Lukasiewicz, Jan|Lukasiewicz]], sent una de les figures clau del cercle o grup de Lvov-Varsòvia. La seva obra més coneguda és ''Fonaments d'un nou sistema de principis de la matemàtica'', publicada en 1929.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=lesniews.gif
 
|Imatge=lesniews.gif

Revisió del 12:30, 12 abr 2015

Lesniews.gif

Avís: El títol a mostrar «Stanislaw Lesniewski» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lesniewski, Stanislaw».

Lògic i filòsof polonès. Stanisław Liśniewski va néixer el 30 de març de 1886 en Serpuchov, població situada a uns 100 Km. de Moscou. Fill d'un enginyer ferroviari que treballava en la construcció del Transiberiano, va passar la seva infància a Sibèria. Va efectuar els seus estudis universitaris a diverses universitats alemanyes. Així, entre 1904 i 1906 va estudiar filosofia en Leipzig. En 1905 va ser alumne de psicologia amb Wundt. Entre 1906 i 1909 va estudiar en Heidelberg, Zurich i Munich, on va ser alumne del neokantià Hans Cornelius. En 1910 va a la universitat polonesa de Lvov i entra a formar part del cercle creat al voltant de Kazimierz Twardowski, i en el qual es trobaven autors com Kotarbinski, Ajdukiewicz, Chwistek i uns altres. Va centrar el seu interès en l'estudi de les paradoxes lògiques, en la teoria de probabilitats i en l'estudi de la lògica de relacions. El seu estudi Una contribució a l'anàlisi de les proposicions existencials li va valer el doctorat en 1912. Va morir el 30 de maig de 1939.

En 1914 va publicar una solució audaç i imaginativa a la paradoxa de Russell en introduir la noció de classe col·lectiva, que està a la base de la seva teoria mereològica o mereologia, coneguda també com a teoria dels noms. En general, segons Lesniewski, la majoria de les antinòmies deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d'una classe determinada o ser part d'un cert objecte. En 1915 marxa a Rússia, on treballa en la seva mereologia i publica Fonaments de la teoria de conjunts, que és el primer sistema mereològic, escrit en obert diàleg crític amb els Principa Mathematica de Russell i Whitehead. En 1918 escriu Fonaments filosòfics del marxisme, i en 1920 accedeix a una càtedra de filosofia de les matemàtiques a Varsòvia. Com a alumne de doctorat va tenir a Tarski, qui sempre va confessar la gran influència del seu professor. Seguint el suggeriment de Chwistek va adoptar el llenguatge formalitzat en les seves obres lògiques, i es va proposar elaborar un ampli sistema formal d'ontologia centrat en l'estudi dels primers principis lògics i ontològics. Aquest sistema es coneix com prototética, que també va influir en el pensament de Tarski. Des de la seva càtedra de Varsòvia va col·laborar activament amb Kotarbinski i va mantenir una relació d'influència recíproca amb Lukasiewicz, sent una de les figures clau del cercle o grup de Lvov-Varsòvia. La seva obra més coneguda és Fonaments d'un nou sistema de principis de la matemàtica, publicada en 1929.