Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Hempel, Carl Gustav»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +veg. text)
 
(9 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Hempel
 
|Cognom=Hempel
 
}}
 
}}
Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta va marxar a EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta ([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veg. text]]), i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.
+
Filòsof alemany, nascut l'any 1905 a Oranienburg. Als anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. Va morir a Princeton Township, Nova Jersey, l'any1997.  
  
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veure cita]]). Per estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs.
+
En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta <ref>''Requisit de verificabilitat completa en principi''. Una oració té significat empíric si, i només si, no és analítica i es dedueix lògicament d'una classe finita i lògicament consistent d'oracions observacionals.
 +
{{Ref|Ref=''Problemas y cambios en el criterio empirista de significado'',en A. J. Ayer,'' El positivismo lógico'', FCE, México 1965, p. 118.|Títol=Problemas y cambios en el criterio empirista de significado'',en A. J. Ayer,'' El positivismo lógico|Cita=true}}
 +
 
 +
([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veg. text]])</ref>, i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.
 +
 
 +
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veg. text de Mosterín]]). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs.
 +
 
 +
En la seva obra ''Aspectes de l'explicació científica ''(1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumeixen.
 +
 
 +
----
 +
 
 +
<references/>
 +
 
 +
----
 +
 
 +
'''Obres principals'''
 +
 
 +
* ''Über den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen'', 1936.
 +
* ''Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik'' mit Paul Oppenheim, 1936 .
 +
* ''The Function of General Laws in History'', 1942 .
 +
* ''Studies in the Logic of Confirmation'', 1943 .
 +
* ''The Logic of Functional Analysis'', 1959 .
 +
* ''Aspects of Scientific Explanation'', Free Press, Nova York 1965.
 +
* ''Philosophy of Natural Science'', Prentice Hall, Englewood Cliffs 1966.
 +
* ''Scientific Explanatio''n, 1967
 +
.
 +
 
 +
'''Asssaigs''':
 +
 
 +
* ''Aspects of Scientific Explanation and Other Essay''s, 1965.
 +
* ''Selected Philosophical Essays'', 2000.
 +
* The Philosophy of Carl G. Hempel: Studies in Science, Explanation, and Rationality, 2001.
 +
 
 +
'''Traduccions al castellà''':
 +
 
 +
* ''Filosofía de la ciencia natural'', Alianza, Madrid 1973.
 +
* ''La explicación científica: estudios sobre filosofía de la ciencia'', Paidós, Buenos Aires 1979.
  
En la seva obra ''Aspectes de l'explicació científica ''(1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per adonar de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumen.
 
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
|Imatge=hempel.gif
+
|Imatge=Hempel.jpg}}
}}
 
 
{{So
 
{{So
 
|So=Hempel.ogg
 
|So=Hempel.ogg

Revisió de 22:55, 7 oct 2018

Hempel.jpg

Avís: El títol a mostrar «Carl Gustav Hempel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hempel, Carl Gustav».

Filòsof alemany, nascut l'any 1905 a Oranienburg. Als anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. Va morir a Princeton Township, Nova Jersey, l'any1997.

En la seva joventut es va relacionar amb l'empirisme lògic i el Cercle de Viena, encara que va criticar després el seu requisit de verificabilitat estricta [1], i és un dels principals expositors de l'anomenada concepció heretada de la ciència. Les seves dues obres principals, L'explicació científica (1965) i Filosofia de la ciència natural (1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.

Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'explicació científica (en un article publicat en 1948 titulat Estudis sobre la lògica de l'explicació): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals (veg. text de Mosterín). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la inducció va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada paradoxa de Hempel o paradoxa dels corbs.

En la seva obra Aspectes de l'explicació científica (1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumeixen.


  1. Requisit de verificabilitat completa en principi. Una oració té significat empíric si, i només si, no és analítica i es dedueix lògicament d'una classe finita i lògicament consistent d'oracions observacionals.
    Problemas y cambios en el criterio empirista de significado,en A. J. Ayer, El positivismo lógico, FCE, México 1965, p. 118.

    (veg. text)


Obres principals

  • Über den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen, 1936.
  • Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik mit Paul Oppenheim, 1936 .
  • The Function of General Laws in History, 1942 .
  • Studies in the Logic of Confirmation, 1943 .
  • The Logic of Functional Analysis, 1959 .
  • Aspects of Scientific Explanation, Free Press, Nova York 1965.
  • Philosophy of Natural Science, Prentice Hall, Englewood Cliffs 1966.
  • Scientific Explanation, 1967

.

Asssaigs:

  • Aspects of Scientific Explanation and Other Essays, 1965.
  • Selected Philosophical Essays, 2000.
  • The Philosophy of Carl G. Hempel: Studies in Science, Explanation, and Rationality, 2001.

Traduccions al castellà:

  • Filosofía de la ciencia natural, Alianza, Madrid 1973.
  • La explicación científica: estudios sobre filosofía de la ciencia, Paidós, Buenos Aires 1979.