Diferència entre revisions de la pàgina «Hempel, Carl Gustav»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "d'Hempel" a "de Hempel") |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Hempel | |Cognom=Hempel | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta va marxar a EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta ([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veure text]] ), i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència. | + | Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta va marxar a EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta ([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veure text]]), i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència. |
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veure cita]]). Per estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs. | Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veure cita]]). Per estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs. | ||
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
Avís: El títol a mostrar «Carl Gustav Hempel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hempel, Carl Gustav».
Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta va marxar a EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'empirisme lògic i el Cercle de Viena, encara que va criticar després el seu requisit de verificabilitat estricta (veure text), i és un dels principals expositors de l'anomenada concepció heretada de la ciència. Les seves dues obres principals, L'explicació científica (1965) i Filosofia de la ciència natural (1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.
Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'explicació científica (en un article publicat en 1948 titulat Estudis sobre la lògica de l'explicació): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals (veure cita). Per estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la inducció va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada paradoxa de Hempel o paradoxa dels corbs.
En la seva obra Aspectes de l'explicació científica (1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per adonar de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumen.