Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Gioberti, Vincenzo»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Malebranche, Nicolau" a "Malebranche, Nicolas")
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof i polític italià, nascut a Torí. Teòleg i sacerdot, per les seves idees republicanes i la seva activitat política ha d'exiliar-se primer a París i després, de 1834 a 1845, a Brussel·les. En aquest període escriu la major part de les seves obres i d'aquesta època és també la seva obra'' Sobre el prevalgut moral i civil dels italians'' (1842), de tanta influència en les idees nacionalistes del ''Risorgimento ''italià. En 1848 torna a Itàlia, on és nomenat diputat, per tornar a París a l'any següent.
 
Filòsof i polític italià, nascut a Torí. Teòleg i sacerdot, per les seves idees republicanes i la seva activitat política ha d'exiliar-se primer a París i després, de 1834 a 1845, a Brussel·les. En aquest període escriu la major part de les seves obres i d'aquesta època és també la seva obra'' Sobre el prevalgut moral i civil dels italians'' (1842), de tanta influència en les idees nacionalistes del ''Risorgimento ''italià. En 1848 torna a Itàlia, on és nomenat diputat, per tornar a París a l'any següent.
  
S'oposa al [[subjectivisme|subjectivisme]] i [[psicologisme|psicologisme]], mals dels quals creu emmalalteix la filosofia occidental tradicional des de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] (el [[cogito|''cogito'']]) i [[Autor:Luter, Martí|Luter]] (doctrina del lliure examen). Enfront d'ells, i també en contra de [[Autor:Rosmini Serbati, Antonio|Rosmini]], de qui critica el seu [[escepticisme|escepticisme]], creu que el camí adequat és  l'[[objectivitat|objectivitat]] que mostra el [[platonisme|platonisme]], amb el seu [[Autor:Plató|teoria de les idees]]. La idea que es presenta de forma intuïtiva a la ment és el [[ser|ser]], i aquest ésser, que no és un altre que l'Ens Suprem, [[Déu|Déu]], és el fonament a partir del com es coneix tot la resta. Adoptant l'[[ontologisme|ontologisme]] de [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]], sosté que l'home coneix tot a través d'aquesta idea primera: el «ser real», Déu, el ''Ens que és ''necessàriament, i el de les coses, que ''existeixen ''a partir del'' Ens que crea''. A aquesta doble [[intuïció|intuïció]] primera anomena «fórmula ideal». L'aplicació successiva d'aquesta fórmula exigeix que ''l'existent retorni a l'Ens'': mitjançant la [[moralitat i eticitat|moralitat]], en principi, però també a través de totes les formes de [[cultura|cultura]] i [[civilització|civilització]].
+
S'oposa al [[subjectivisme|subjectivisme]] i [[psicologisme|psicologisme]], mals dels quals creu emmalalteix la filosofia occidental tradicional des de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] (el [[cogito|''cogito'']]) i [[Autor:Luter, Martí|Luter]] (doctrina del lliure examen). Enfront d'ells, i també en contra de [[Autor:Rosmini Serbati, Antonio|Rosmini]], de qui critica el seu [[escepticisme|escepticisme]], creu que el camí adequat és  l'[[objectivitat|objectivitat]] que mostra el [[platonisme|platonisme]], amb la seva [[Autor:Plató|teoria de les idees]]. La idea que es presenta de forma intuïtiva a la ment és el [[ser|ser]], i aquest ésser, que no és un altre que l'Ens Suprem, [[Déu|Déu]], és el fonament a partir del com es coneix tot la resta. Adoptant l'[[ontologisme|ontologisme]] de [[Autor:Malebranche, Nicolas|Malebranche]], sosté que l'home coneix tot a través d'aquesta idea primera: el «ser real», Déu, el ''Ens que és ''necessàriament, i el de les coses, que ''existeixen ''a partir del'' Ens que crea''. A aquesta doble [[intuïció|intuïció]] primera anomena «fórmula ideal». L'aplicació successiva d'aquesta fórmula exigeix que ''l'existent retorni a l'Ens'': mitjançant la [[moralitat i eticitat|moralitat]], en principi, però també a través de totes les formes de [[cultura|cultura]] i [[civilització|civilització]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=gioberti.gif
 
|Imatge=gioberti.gif

Revisió del 16:38, 20 ago 2015

Gioberti.gif

Avís: El títol a mostrar «Vincenzo Gioberti» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Gioberti, Vincenzo».

Filòsof i polític italià, nascut a Torí. Teòleg i sacerdot, per les seves idees republicanes i la seva activitat política ha d'exiliar-se primer a París i després, de 1834 a 1845, a Brussel·les. En aquest període escriu la major part de les seves obres i d'aquesta època és també la seva obra Sobre el prevalgut moral i civil dels italians (1842), de tanta influència en les idees nacionalistes del Risorgimento italià. En 1848 torna a Itàlia, on és nomenat diputat, per tornar a París a l'any següent.

S'oposa al subjectivisme i psicologisme, mals dels quals creu emmalalteix la filosofia occidental tradicional des de Descartes (el cogito) i Luter (doctrina del lliure examen). Enfront d'ells, i també en contra de Rosmini, de qui critica el seu escepticisme, creu que el camí adequat és l'objectivitat que mostra el platonisme, amb la seva teoria de les idees. La idea que es presenta de forma intuïtiva a la ment és el ser, i aquest ésser, que no és un altre que l'Ens Suprem, Déu, és el fonament a partir del com es coneix tot la resta. Adoptant l'ontologisme de Malebranche, sosté que l'home coneix tot a través d'aquesta idea primera: el «ser real», Déu, el Ens que és necessàriament, i el de les coses, que existeixen a partir del Ens que crea. A aquesta doble intuïció primera anomena «fórmula ideal». L'aplicació successiva d'aquesta fórmula exigeix que l'existent retorni a l'Ens: mitjançant la moralitat, en principi, però també a través de totes les formes de cultura i civilització.