Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Chwistek, Leon»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Leon |Cognom=Chwistek }} Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a...».)
 
Línia 6: Línia 6:
 
Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques en Cracovia, estudis que va compaginar amb la seva dedicació a les belles arts. Es va doctorar en 1906, i va obtenir una beca que li va permetre amplar estudis a l'estranger. Va assistir a cursos impartits per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] i per [[Autor:Poincaré, J. Henri|Poincaré]]. Després de la Primera Guerra Mundial va obtenir una plaça com a professor a la universitat de Cracovia i en 1930 va obtenir una càtedra a la universitat de Lvov, on va ensenyar fins al començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què va emigrar a la Unió Soviètica, on va prosseguir la seva investigació i va desenvolupar una activitat política de tipus [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|leninista]] en el Cercle Polonès de Moscou. Va morir en Barwicha (prop de Moscou el 20 d'agost de 1944).
 
Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques en Cracovia, estudis que va compaginar amb la seva dedicació a les belles arts. Es va doctorar en 1906, i va obtenir una beca que li va permetre amplar estudis a l'estranger. Va assistir a cursos impartits per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] i per [[Autor:Poincaré, J. Henri|Poincaré]]. Després de la Primera Guerra Mundial va obtenir una plaça com a professor a la universitat de Cracovia i en 1930 va obtenir una càtedra a la universitat de Lvov, on va ensenyar fins al començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què va emigrar a la Unió Soviètica, on va prosseguir la seva investigació i va desenvolupar una activitat política de tipus [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|leninista]] en el Cercle Polonès de Moscou. Va morir en Barwicha (prop de Moscou el 20 d'agost de 1944).
  
En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis [[marxisme|marxistes]] i de la lluita contra la metafísica [[irracionalisme|irracionalista]] tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es dearrolló en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on, basant-se en [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], va estudiar el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] i la [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]] orientada a eliminar la [[paradoxa|paradoxa]] de la teoria de [[lògica|classes]]. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va apropar a les posicions dels autors que formaven el cercle de Lvov-Varsòvia, com [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Lesniewski]], [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]], [[Autor:Lukasiewicz,_Jan|Lukasiewicz]] i uns altres, encara que la seva personalitat excèntrica i antiacadémica li va allunyar del cercle pròpiament dit.
+
En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis [[marxisme|marxistes]] i de la lluita contra la metafísica [[irracionalisme|irracionalista]] tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es dearrolló en l'àmbit de la [[lògica|lògica]], on, basant-se en [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]], va estudiar el [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]] i la [[tipus lògics, teoria dels|teoria de tipus]] orientada a eliminar la [[paradoxa|paradoxa]] de la teoria de [[lògica|classes]]. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va apropar a les posicions dels autors que formaven el cercle de Lvov-Varsòvia, com [[Autor:Ajdukiewicz, Kazimierz |Ajdukiewicz]], [[Autor:Lesniewski, Stanislaw|Leśniewski]], [[Autor:Kotarbinski, Tadeusz|Kotarbinski]], [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]], [[Autor:Lukasiewicz,_Jan|Lukasiewicz]] i uns altres, encara que la seva personalitat excèntrica i antiacadémica li va allunyar del cercle pròpiament dit.
  
 
Entre les seves obres destaquen: ''La pluralitat de realitats ''(1921), ''Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes ''(1935), ''Mètode general de les ciències positives ''(1946) i ''L'esperit de la semàntica'' (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell.
 
Entre les seves obres destaquen: ''La pluralitat de realitats ''(1921), ''Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes ''(1935), ''Mètode general de les ciències positives ''(1946) i ''L'esperit de la semàntica'' (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell.

Revisió del 12:47, 4 oct 2016

Chwistek.gif

Avís: El títol a mostrar «Leon Chwistek» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Chwistek, Leon».

Pintor constructivista, teòric de l'art i filòsof especialitzat en lògica. Com a lògic va estar vinculat a l'escola de Varsòvia. Va néixer a Zakopane (Polònia) el 13 de juny de 1884 i va estudiar lògica, filosofia i matemàtiques en Cracovia, estudis que va compaginar amb la seva dedicació a les belles arts. Es va doctorar en 1906, i va obtenir una beca que li va permetre amplar estudis a l'estranger. Va assistir a cursos impartits per Hilbert i per Poincaré. Després de la Primera Guerra Mundial va obtenir una plaça com a professor a la universitat de Cracovia i en 1930 va obtenir una càtedra a la universitat de Lvov, on va ensenyar fins al començament de la Segona Guerra Mundial, moment en què va emigrar a la Unió Soviètica, on va prosseguir la seva investigació i va desenvolupar una activitat política de tipus leninista en el Cercle Polonès de Moscou. Va morir en Barwicha (prop de Moscou el 20 d'agost de 1944).

En filosofia va ser un decidit partidari de les tesis marxistes i de la lluita contra la metafísica irracionalista tan en voga en la seva època. Però la seva activitat principal es dearrolló en l'àmbit de la lògica, on, basant-se en Russell, va estudiar el principi de no contradicció i la teoria de tipus orientada a eliminar la paradoxa de la teoria de classes. Va criticar l'ús d'axiomes d'existència en lògica i matemàtiques. El seu treball com a lògic li va apropar a les posicions dels autors que formaven el cercle de Lvov-Varsòvia, com Ajdukiewicz, Leśniewski, Kotarbinski, Tarski, Lukasiewicz i uns altres, encara que la seva personalitat excèntrica i antiacadémica li va allunyar del cercle pròpiament dit.

Entre les seves obres destaquen: La pluralitat de realitats (1921), Els límits de la ciència: metodologia de la lògica i de les ciències exactes (1935), Mètode general de les ciències positives (1946) i L'esperit de la semàntica (1946). En 1986 es va publicar la correspondència que va mantenir amb Russell.


Chwispai.gif