Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Arquites de Tàrent»

De Wikisofia

m (bot: - per conèixer als pitagòrics. + per a conèixer els pitagòrics.)
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 5: Línia 5:
 
<small>([[Grec::Ἀρχύτας]])</small>
 
<small>([[Grec::Ἀρχύτας]])</small>
  
Filòsof grec [[pitagorisme|pitagòric]] del segle IV a. de C., aproximadament de la mateixa edat que [[Autor:Plató|Plató]], amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per a alliberar-li en el seu tercer viatge a Sicília.
+
Filòsof grec [[pitagorisme|pitagòric]] del segle IV aC, aproximadament de la mateixa edat que [[Autor:Plató|Plató]], amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per a alliberar-lo en el seu tercer viatge a Sicília.
  
 
[[File:pitagnum.gif|thumb]]
 
[[File:pitagnum.gif|thumb]]
Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalla en les quals va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent. A més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la duplicació del cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble del d'un altre donat: ''problema'' ''délic'', o ''deli'', suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar la [[harmonia|harmonia]] musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica ([[Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|veg. text]]).
+
Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalles en què va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent. A més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la duplicació del cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble del d'un altre donat: ''problema'' ''délic'', o ''deli'', suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar l'[[harmonia|harmonia]] musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica ([[Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|veg. text]]).
  
Va demostrar la impossibilitat d'expressar els nombres irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els [[nombre|nombres]], constitutius de l'essència del món natural i moral. ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|veg. citació]]). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la següent qüestió: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al dels estels fixos, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís a Plató a considerar la tesi central de la ''República ''de la necessitat que el governant fos filòsof (veg. [[filòsof rei|filòsof rei]]).
+
Va demostrar la impossibilitat d'expressar els nombres irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els [[nombre|nombres]], constitutius de l'essència del món natural i moral. ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|veg. citació d'Aristòtil]]). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la següent qüestió: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al dels estels fixos, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís a Plató a considerar la tesi central de la ''República ''de la necessitat que el governant fos filòsof (veg. [[filòsof rei|filòsof rei]]).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=arquitas1.jpg
 
|Imatge=arquitas1.jpg

Revisió de 01:18, 30 gen 2021



Arquitas1.jpg

(Ἀρχύτας)

Filòsof grec pitagòric del segle IV aC, aproximadament de la mateixa edat que Plató, amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per a alliberar-lo en el seu tercer viatge a Sicília.

Pitagnum.gif

Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalles en què va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent. A més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la duplicació del cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble del d'un altre donat: problema délic, o deli, suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar l'harmonia musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica (veg. text).

Va demostrar la impossibilitat d'expressar els nombres irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els nombres, constitutius de l'essència del món natural i moral. (veg. citació d'Aristòtil). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la següent qüestió: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al dels estels fixos, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís a Plató a considerar la tesi central de la República de la necessitat que el governant fos filòsof (veg. filòsof rei).