Autor:Apel, Karl-Otto

Filòsof alemany, nascut a Düsseldorf en 1922. Va morir el 15 de maig de 2017 a 95 anys. Professor (emèrit) a la universitat de Frankfurt, va mantenir postures properes a les de l'escola de Frankfurt –de la qual es va separar pel seu enfocament molt més filosòfic que sociològic– i, especialment, a les del seu amic i col·laborador de vegades, Jürgen Habermas. Fou un filòsof que va connectar les tradicions analítica anglosaxona, el pragmatisme i l'anomenada filosofia continental, i va connectar també amb pensadors com Rorty i Derrida.

La seva filosofia és una reelaboració de la idea (de la filosofia transcendental) de Kant sobre la necessitat d'un a priori a partir del qual s'estructura el coneixement, tant teòric com a pràctic.

Aquest a priori és, en Apel, no un tret estructural de la raó en tant que pensament i sensibilitat, sinó el supòsit previ de la «comunitat il·limitada de comunicació», és a dir, una comunitat de parlants sotmesos a unes mateixes regles ètiques i epistemològiques que fan possible, a manera de conditio sine qua non, el llenguatge comunicatiu, la comprensió comuna dels enunciats, la ciència, el pensament específicament filosòfic i, en general, qualsevol acord intersubjectiu. A aquest supòsit arriba a través del que anomena una «pragmàtica transcendental del llenguatge», o consideració de tot el que el llenguatge implica per als parlants des del moment en què aquests s'atribueixen mútuament una relació pragmàtica, com a subjectes que intenten posar-se d'acord. Naturalment, aquesta pragmàtica porta a una ètica de la comunicació o ètica del discurs, que comparteix amb Habermas, des del moment que, en última instància, tota possibilitat de comunicació exigeix, no només una normativa, sinó també l'actitud moral d'acceptar a l'altre com persona.

• Bibliografia:Obres de Karl Otto Apel