Diferència entre revisions de la pàgina «Apel, Karl-Otto»
De Wikisofia
m (bot: - 2017 als 95 anys d'edat. + 2017 a 95 anys.) |
m (bot: - comunicació», això és, + comunicació», és a dir,) |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
La seva filosofia és una reelaboració de la idea (de la [[filosofia transcendental|filosofia transcendental]]) de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] sobre la necessitat d'un'' [[a priori |a priori]]'' a partir del qual s'estructura el coneixement, tant teòric com a pràctic. | La seva filosofia és una reelaboració de la idea (de la [[filosofia transcendental|filosofia transcendental]]) de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] sobre la necessitat d'un'' [[a priori |a priori]]'' a partir del qual s'estructura el coneixement, tant teòric com a pràctic. | ||
| − | Aquest ''a priori'' és, en Apel, no un tret estructural de la raó en tant que [[pensament|pensament]] i [[sensibilitat|sensibilitat]], sinó el supòsit previ de la «comunitat il·limitada de comunicació», | + | Aquest ''a priori'' és, en Apel, no un tret estructural de la raó en tant que [[pensament|pensament]] i [[sensibilitat|sensibilitat]], sinó el supòsit previ de la «comunitat il·limitada de comunicació», és a dir, una comunitat de parlants sotmesos a unes mateixes regles ètiques i epistemològiques que fan possible, a manera de [[conditio sine qua non|''conditio sine qua non'']], el llenguatge comunicatiu, la comprensió comuna dels [[enunciat|enunciats]], la ciència, el pensament específicament filosòfic i, en general, qualsevol acord [[intersubjectivitat|intersubjectiu]]. A aquest supòsit arriba a través del que anomena una «pragmàtica transcendental del llenguatge», o consideració de tot el que el [[llenguatge|llenguatge]] implica per als parlants des del moment en què aquests s'atribueixen mútuament una relació pragmàtica, com a subjectes que intenten posar-se d'acord. Naturalment, aquesta [[pragmàtica|pragmàtica]] porta a una [[ètica|ètica]] de la comunicació o ètica del discurs, que comparteix amb Habermas, des del moment que, en última instància, tota possibilitat de [[comunicació|comunicació]] exigeix, no només una normativa, sinó també l'actitud moral d'acceptar a l'altre com [[persona|persona]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=apel2.gif | |Imatge=apel2.gif | ||
Revisió del 13:21, 4 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «Karl-Otto Apel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Apel, Karl-Otto».
Filòsof alemany, nascut a Düsseldorf en 1922. Va morir el 15 de maig de 2017 a 95 anys. Professor (emèrit) a la universitat de Francfort, va mantenir postures properes a les de l'escola de Francfort –de la qual es va separar pel seu enfocament molt més filosòfic que sociològic– i, especialment, a les del seu amic i col·laborador de vegades, Jürgen Habermas. Fou un filòsof que va connectar les tradicions analítica anglosaxona, el pragmatisme i l'anomenada filosofia continental, i va connectar també amb pensadors com Rorty i Derrida.
La seva filosofia és una reelaboració de la idea (de la filosofia transcendental) de Kant sobre la necessitat d'un a priori a partir del qual s'estructura el coneixement, tant teòric com a pràctic.
Aquest a priori és, en Apel, no un tret estructural de la raó en tant que pensament i sensibilitat, sinó el supòsit previ de la «comunitat il·limitada de comunicació», és a dir, una comunitat de parlants sotmesos a unes mateixes regles ètiques i epistemològiques que fan possible, a manera de conditio sine qua non, el llenguatge comunicatiu, la comprensió comuna dels enunciats, la ciència, el pensament específicament filosòfic i, en general, qualsevol acord intersubjectiu. A aquest supòsit arriba a través del que anomena una «pragmàtica transcendental del llenguatge», o consideració de tot el que el llenguatge implica per als parlants des del moment en què aquests s'atribueixen mútuament una relació pragmàtica, com a subjectes que intenten posar-se d'acord. Naturalment, aquesta pragmàtica porta a una ètica de la comunicació o ètica del discurs, que comparteix amb Habermas, des del moment que, en última instància, tota possibilitat de comunicació exigeix, no només una normativa, sinó també l'actitud moral d'acceptar a l'altre com persona.