Autor:Andreas-Salomé, Lou



Filòsofa i escriptora russa, nascuda a Sant Petersburg. Va completar la seva educació secundària, rebuda en el col·legi luterano de Sant Pere, a Sant Petersburg, amb estudis de literatura clàssica i filosofia, duts a terme en forma privada sota l'orientació d'Hendrik Gillot, un culte pastor protestant holandès. La relació intel·lectual i sentimental a un temps i el posterior rompimiento de la mateixa, davant la proposta de matrimoni del pastor, va deixar una profunda petjada en l'ànim de Lou (que explicava, llavors, amb disset anys d'edat); va perdre la fe religiosa i va tenir sentiments confusos en les seves relacions amb els altres. Va marxar a Zurich a estudiar teologia i història de l'art, però la seva feble salut la va portar en viatge de repòs a Itàlia, on allotjada, a Roma, a la casa de Malwida von Meysenburg, una intel·lectual liberal, va entrar en relació amb moltes personalitats cèlebres, entre elles, Paul Rée (1850-1901), un jove filòsof positivista que deixaria finalment la filosofia per dedicar-se a la medicina i, sobretot, Friedrich Nietzsche. L'amistat de Lou amb Rée i Nietzsche va despertar una enorme rivalitat entre tots dos, així com gelosia en la germana de Nietsche, Elisabeth; Lou va trencar definitivament amb Nietzsche (veure text ), a qui admirava més com a filòsof que com a home, en proposar-li aquest el matrimoni, i va respondre marxant-se a Berlín a viure amb Rée. De fet, no obstant això, es va casar amb el professor de llengües orientals, Friedrich Carl Andrea, de qui prendria el cognom, i amb qui romandria unida en matrimoni, possiblement cast, durant quaranta-tres anys, malgrat les seves nombroses i diverses amistats i aventures moroses. A partir d'aquest moment, comença la seva labor com a escriptora i crítica d'art i literatura, i es relaciona amb noves personalitats, entre elles, Arno Holz, August Strindberg, Frank Wedekind i l'escriptora Marie von Ebner-Eschenbach. Més tard, coneix en Munich al jove poeta austríac Rainer Maria Rilke (1875-1926), i inicia amb ell una intensa relació intel·lectual i amorosa i, en dos viatges a Rússia, en companyia de Rilke, coneix a Pasternak i a Tolstoi.

En bona part ha de Lou Andreas-Salomé la seva fama a aquestes relacions intel·lectuals i sentimentals amb grans personatges de l'època, que van veure en ella a la seva musa, la seva amiga o el seu amant. Però l'acostament a Freud i a la seva obra, en 1911, en ocasió del congrés de la Societat Internacional del Psicoanàlisi, en Weimar, li dóna a Lou l'oportunitat de recórrer al psicoanàlisi per aprofundir teòricament en les qüestions -enllaçant-les amb la teoria de l'inconscient- que havien estat sempre objecte del seu interès: l'amor, l'art i la religió, i a les quals havia dedicat les seves principals obres fins a aquest moment; especialment, A la recerca de Déu (1885), Fenitschka (1894), Reflexions sobre el problema de l'amor (1900), i alguns assajos de crítica teatral i literària. L'erotisme, obra psicològica que va escriure a instàncies de Martin Buber (1878-1965), representa el pas intermedi entre la seva primera època i l'última.

Segueix els curs de Freud sobre psicoanàlisi i, després, els d'Adler. En el seu assaig, El tipus fémina, publicat en la revista «Imago», en 1914, inicia l'exposició del que serà la seva aportació més original a la teoria psicoanalítica: el narcisisme femení, al que atribueix característiques que li distingeixen del narcisisme tal com ho tracta Freud. Dedica també estudis a la subjectivitat humana, en la seva doble manera de ser viscuda, com a home i com a dona, i reclama pel femení un paper decisiu i propi en el procés cultural de la humanitat; el conjunt d'aquestes i altres idees sobre sexualitat i maternitat no basten, no obstant això, per inscriure a Lou Andreas-Salomé als catàlegs del feminisme.

En La meva gratitud cap a Freud (1931), efectua un balanç dels seus treballs sobre psicoanàlisi realitzats durant vint anys. Mirada retrospectiva: compendi d'alguns records de la vida, es va publicar com a obra pòstuma en 1951.

• Bibliografia:Bibliografia sobre Lou Andreas-Salomé