Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Abelard, Pere»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Champeaux, Guillem d'" a "Champeaux, Guillem de")
m (Text de reemplaçament - "Bernat de Claraval" a "Bernat de Claravall")
Línia 8: Línia 8:
 
En el pujol de santa Genoveva, a París, va fundar la seva pròpia escola que ràpidament es va veure freqüentada per estudiants de tot arreu. Mestre famós en aquesta època, però «lleuger de cor», com ell mateix diu, va tenir una turbulenta història d'amor amb [[Autor:Heloïsa|Heloïsa]], deixebla seva. Dotat de penetrant enginy lògic i dialèctic, va mantenir en la [[universals, disputa dels|qüestió dels universals]] una postura més aviat [[nominalisme|nominalista]], puix que no donava a l'universal una altra existència real que la dels individus dels quals es predicava i dels quals era [[signe|signe]] o nom.
 
En el pujol de santa Genoveva, a París, va fundar la seva pròpia escola que ràpidament es va veure freqüentada per estudiants de tot arreu. Mestre famós en aquesta època, però «lleuger de cor», com ell mateix diu, va tenir una turbulenta història d'amor amb [[Autor:Heloïsa|Heloïsa]], deixebla seva. Dotat de penetrant enginy lògic i dialèctic, va mantenir en la [[universals, disputa dels|qüestió dels universals]] una postura més aviat [[nominalisme|nominalista]], puix que no donava a l'universal una altra existència real que la dels individus dels quals es predicava i dels quals era [[signe|signe]] o nom.
  
Segons ell, els universals no són ni coses (''res'') ni simples fonemes (''veus''), sinó noms (''nomen'', ''sermo'') amb [[significat|significat]], teoria que pot considerar-se precursora de les teories de [[Autor:Occam, Guillem d'|Guillem d'Occam]], quan tracta els universals com a entitats lingüístiques i lògiques. La seva afirmació, ambigua en realitat, que en [[ètica|ètica]] el que més compte és la intenció o la consciència li apropa també en certa manera a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. [[Autor:Bernat de Claraval, sant|Bernat de Claraval]], reformador del Císter, es va oposar decididament a l'enfocament dialèctic i racionalista de la filosofia d'Abelard, i els sínodes de Soissons (1121) i de Sens (1140) van condemnar algunes de les seves tesis teològiques.
+
Segons ell, els universals no són ni coses (''res'') ni simples fonemes (''veus''), sinó noms (''nomen'', ''sermo'') amb [[significat|significat]], teoria que pot considerar-se precursora de les teories de [[Autor:Occam, Guillem d'|Guillem d'Occam]], quan tracta els universals com a entitats lingüístiques i lògiques. La seva afirmació, ambigua en realitat, que en [[ètica|ètica]] el que més compte és la intenció o la consciència li apropa també en certa manera a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. [[Autor:Bernat de Claravall, sant|Bernat de Claravall]], reformador del Císter, es va oposar decididament a l'enfocament dialèctic i racionalista de la filosofia d'Abelard, i els sínodes de Soissons (1121) i de Sens (1140) van condemnar algunes de les seves tesis teològiques.
  
 
[[File:abelare2.gif|center|Abelard i Heloïsa]]
 
[[File:abelare2.gif|center|Abelard i Heloïsa]]

Revisió del 23:00, 5 abr 2015



Abelard.jpg

Avís: El títol a mostrar «Pere Abelard» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Abelard, Pere».

Gran figura de l' escolàstica incipient, nascut a Le Pallet, prop de Nantes (se'l va anomenar Peripateticus palatinus), va ser deixeble de Guillem de Champeaux, Roscelin i Anselm de Laón, grans mestres del seu temps.

En el pujol de santa Genoveva, a París, va fundar la seva pròpia escola que ràpidament es va veure freqüentada per estudiants de tot arreu. Mestre famós en aquesta època, però «lleuger de cor», com ell mateix diu, va tenir una turbulenta història d'amor amb Heloïsa, deixebla seva. Dotat de penetrant enginy lògic i dialèctic, va mantenir en la qüestió dels universals una postura més aviat nominalista, puix que no donava a l'universal una altra existència real que la dels individus dels quals es predicava i dels quals era signe o nom.

Segons ell, els universals no són ni coses (res) ni simples fonemes (veus), sinó noms (nomen, sermo) amb significat, teoria que pot considerar-se precursora de les teories de Guillem d'Occam, quan tracta els universals com a entitats lingüístiques i lògiques. La seva afirmació, ambigua en realitat, que en ètica el que més compte és la intenció o la consciència li apropa també en certa manera a Kant. Bernat de Claravall, reformador del Císter, es va oposar decididament a l'enfocament dialèctic i racionalista de la filosofia d'Abelard, i els sínodes de Soissons (1121) i de Sens (1140) van condemnar algunes de les seves tesis teològiques.

Abelard i Heloïsa