Diferència entre revisions de la pàgina «Abbagnano, Nicola»
De Wikisofia
m (bot: -s'apropa +s'acosta) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Abbagnano | |Cognom=Abbagnano | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof italià, nascut a Salern, professor de filosofia a les universitats de Torí i Nàpols. És considerat el representant principal de l'[[existencialisme|existencialisme]] italià. Sosté un «existencialisme positiu», que contraposa a l'«existencialisme negatiu» -representat per la línia tradicional de [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]], [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], [[Autor:Jaspers, Karl|Jaspers]] i [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]]-, i del qual es diferencia per a concebre d'una forma positiva l'existència humana, no com a negació, [[angoixa|angoixa]] i res, sinó com a possibilitat o potencialitat, no eximeix de problematicitat, de realitzar-se a si mateixa. En interessar-se per les condicions reals en què aconsegueix l'home realitzar les seves potencialitats s'acosta a la temàtica del [[neopositivisme|neopositivisme]] europeu i del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics. | + | Filòsof italià, nascut a Salern, professor de filosofia a les universitats de Torí i Nàpols. És considerat el representant principal de l'[[existencialisme|existencialisme]] italià. Sosté un «existencialisme positiu», que contraposa a l'«existencialisme negatiu» -representat per la línia tradicional de [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]], [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], [[Autor:Jaspers, Karl|Jaspers]] i [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]]-, i del qual es diferencia per a concebre d'una forma positiva l'existència humana, no com a negació, [[angoixa|angoixa]] i no-res, sinó com a possibilitat o potencialitat, no eximeix de problematicitat, de realitzar-se a si mateixa. En interessar-se per les condicions reals en què aconsegueix l'home realitzar les seves potencialitats s'acosta a la temàtica del [[neopositivisme|neopositivisme]] europeu i del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà, actuant com un cert "pont" entre els corrents de la filosofia analítica anglosaxona i l'anomenada filosofia continental. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics. |
La seva obra de major importància és ''Estructura de l'existència'' (1939). Són coneguts i àmpliament difosos els seus tres volums d{{'}}''Història de la filosofia'' (1946), als quals últimament s'han afegit dos més (continuats per Giovanni Fornero), i el seu'' Diccionari'' ''de'' ''filosofia'' (1961). | La seva obra de major importància és ''Estructura de l'existència'' (1939). Són coneguts i àmpliament difosos els seus tres volums d{{'}}''Història de la filosofia'' (1946), als quals últimament s'han afegit dos més (continuats per Giovanni Fornero), i el seu'' Diccionari'' ''de'' ''filosofia'' (1961). | ||
Revisió de 17:24, 27 set 2018
Avís: El títol a mostrar «Nicola Abbagnano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Abbagnano, Nicola».
Filòsof italià, nascut a Salern, professor de filosofia a les universitats de Torí i Nàpols. És considerat el representant principal de l'existencialisme italià. Sosté un «existencialisme positiu», que contraposa a l'«existencialisme negatiu» -representat per la línia tradicional de Kierkegaard, Heidegger, Jaspers i Sartre-, i del qual es diferencia per a concebre d'una forma positiva l'existència humana, no com a negació, angoixa i no-res, sinó com a possibilitat o potencialitat, no eximeix de problematicitat, de realitzar-se a si mateixa. En interessar-se per les condicions reals en què aconsegueix l'home realitzar les seves potencialitats s'acosta a la temàtica del neopositivisme europeu i del pragmatisme americà, actuant com un cert "pont" entre els corrents de la filosofia analítica anglosaxona i l'anomenada filosofia continental. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics.
La seva obra de major importància és Estructura de l'existència (1939). Són coneguts i àmpliament difosos els seus tres volums d'Història de la filosofia (1946), als quals últimament s'han afegit dos més (continuats per Giovanni Fornero), i el seu Diccionari de filosofia (1961).