Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Assaig i error, aprenentatge per»

De Wikisofia

m (bot: - en que el seu interior calgui + en l'interior de la qual calgui)
m (bot: - verbal'', això és, + verbal'', és a dir,)
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Traducció de l'anglès ''trial and error learning''. Segons els [[conductisme|conductistes]] L. Morgan i [[Autor:Thorndike, Edward Lee|Thorndike]], mètode d'[[aprenentatge|aprenentatge]] mitjançant el qual un organisme animal intenta solucionar un [[problema|problema]] vital duent a terme una sèrie d'assajos o intents atzarosos fins a trobar la solució. És un cas concret de la denominada [[llei de l'efecte|llei de l'efecte]], segons la qual tendeix a repetir-se aquella acció que té èxit. Aquestes idees encaixen bé amb el [[conductisme|conductisme]], que sosté, en el cas de l'organisme humà, que la «[[ment|ment]]» ha de considerar-se no com una facultat oculta, en l'interior de la qual calgui entrar, sinó com una forma de comportament o una conducta, que es caracteritza per la seva ''complexitat ''i la importància que en ella té el ''simbolisme verbal'', això és, els [[terme|termes]], o els [[concepte|conceptes]], i els [[raonament|raonaments]]. En general, la conducta determinada per «assaig i error» és aquella que, tant en homes com en animals, busca la solució del problema per simple tempteig a l'atzar de les diverses possibilitats, sense cap [[comprensió|comprensió]] interna de la situació. El «error», o la falta d'èxit de la conducta assajada, incita a una nova temptativa a la recerca de la solució. La comprensió del problema o de la situació és justament una forma oposada de conducta, que no es dóna si no existeix prèviament una situació d'assaig i error. Aquesta prepara i predisposa per a aquella.
+
Traducció de l'anglès ''trial and error learning''. Segons els [[conductisme|conductistes]] L. Morgan i [[Autor:Thorndike, Edward Lee|Thorndike]], mètode d'[[aprenentatge|aprenentatge]] mitjançant el qual un organisme animal intenta solucionar un [[problema|problema]] vital duent a terme una sèrie d'assajos o intents atzarosos fins a trobar la solució. És un cas concret de la denominada [[llei de l'efecte|llei de l'efecte]], segons la qual tendeix a repetir-se aquella acció que té èxit. Aquestes idees encaixen bé amb el [[conductisme|conductisme]], que sosté, en el cas de l'organisme humà, que la «[[ment|ment]]» ha de considerar-se no com una facultat oculta, en l'interior de la qual calgui entrar, sinó com una forma de comportament o una conducta, que es caracteritza per la seva ''complexitat ''i la importància que en ella té el ''simbolisme verbal'', és a dir, els [[terme|termes]], o els [[concepte|conceptes]], i els [[raonament|raonaments]]. En general, la conducta determinada per «assaig i error» és aquella que, tant en homes com en animals, busca la solució del problema per simple tempteig a l'atzar de les diverses possibilitats, sense cap [[comprensió|comprensió]] interna de la situació. L'«error», o la falta d'èxit de la conducta assajada, incita a una nova temptativa a la recerca de la solució. La comprensió del problema o de la situació és justament una forma oposada de conducta, que no es dóna si no existeix prèviament una situació d'assaig i error. Aquesta prepara i predisposa per a aquella.
  
 
[[File:popper5.gif|120px|right|K. Popper]]
 
[[File:popper5.gif|120px|right|K. Popper]]
[[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] qualifica de ''mètode d'assaig i (supressió de) errors ''a la seva idea fonamental que «la ciència progressa mitjançant la [[falsació|falsació]]» de les hipòtesis. El científic «tempteja» -selecciona- teories, que són anticipacions o expectatives seves sobre la naturalesa, sotmetent-les a [[contrastació|contrastació]] per veure si són falses, de la mateixa manera que l'organisme, en general, al llarg de la seva evolució, s'adapta al seu mitjà temptejant la solució dels seus problemes i eliminant aquelles expectatives que fracassen: seleccionant, ''per assaig i error'', les conductes que tenen èxit ( [[Recurs:Popper: l'ameba i Einstein|veg. text]]).
+
[[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] qualifica de ''mètode d'assaig i (supressió de) errors ''a la seva idea fonamental que «la ciència progressa mitjançant la [[falsació|falsació]]» de les hipòtesis. El científic «tempteja» –selecciona– teories, que són anticipacions o expectatives seves sobre la naturalesa, sotmetent-les a [[contrastació|contrastació]] per a veure si són falses, de la mateixa manera que l'organisme, en general, al llarg de la seva evolució, s'adapta al seu mitjà temptejant la solució dels seus problemes i eliminant aquelles expectatives que fracassen: seleccionant, ''per assaig i error'', les conductes que tenen èxit ([[Recurs:Popper: l'ameba i Einstein|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 13:21, 4 juny 2018

Traducció de l'anglès trial and error learning. Segons els conductistes L. Morgan i Thorndike, mètode d'aprenentatge mitjançant el qual un organisme animal intenta solucionar un problema vital duent a terme una sèrie d'assajos o intents atzarosos fins a trobar la solució. És un cas concret de la denominada llei de l'efecte, segons la qual tendeix a repetir-se aquella acció que té èxit. Aquestes idees encaixen bé amb el conductisme, que sosté, en el cas de l'organisme humà, que la «ment» ha de considerar-se no com una facultat oculta, en l'interior de la qual calgui entrar, sinó com una forma de comportament o una conducta, que es caracteritza per la seva complexitat i la importància que en ella té el simbolisme verbal, és a dir, els termes, o els conceptes, i els raonaments. En general, la conducta determinada per «assaig i error» és aquella que, tant en homes com en animals, busca la solució del problema per simple tempteig a l'atzar de les diverses possibilitats, sense cap comprensió interna de la situació. L'«error», o la falta d'èxit de la conducta assajada, incita a una nova temptativa a la recerca de la solució. La comprensió del problema o de la situació és justament una forma oposada de conducta, que no es dóna si no existeix prèviament una situació d'assaig i error. Aquesta prepara i predisposa per a aquella.

K. Popper

Karl R. Popper qualifica de mètode d'assaig i (supressió de) errors a la seva idea fonamental que «la ciència progressa mitjançant la falsació» de les hipòtesis. El científic «tempteja» –selecciona– teories, que són anticipacions o expectatives seves sobre la naturalesa, sotmetent-les a contrastació per a veure si són falses, de la mateixa manera que l'organisme, en general, al llarg de la seva evolució, s'adapta al seu mitjà temptejant la solució dels seus problemes i eliminant aquelles expectatives que fracassen: seleccionant, per assaig i error, les conductes que tenen èxit (veg. text).