Popper: l'ameba i Einstein
De Wikisofia
De l'ameba a Einstein no hi ha més que un pas. [...] Els actes de l'ameba no són racionals, si bé podem suposar que ho són els d'Einstein. Per tant, després de tot, ha d'haver-hi una diferència.
Admeto que hi hagi una diferència; encara que els seus mètodes cuasi-aleatoris i els seus moviments nebulosos d'assaig i error no siguin bàsicament molt diferents, hi ha una gran diferència en les seves actituds enfront de l'error. Al contrari que l'ameba, Einstein, sempre que se li ocorria una solució nova, intentava falsarla conscientment per tots els mitjans, detectant en ella algun error: enfocava críticament les seves pròpies solucions.
Crec que la diferència realment important que intervé entre el mètode d'Einstein i el de l'ameba és l'actitud crítica conscient cap a les seves pròpies idees. Aquesta actitud va permetre a Einstein rebutjar, ràpidament, centenars d'hipòtesis inadequades abans de passar a un examen més acurat d'algunes d'elles en cas que semblés capaç de mantenir-se en peus enfront de crítiques més serioses. [...]
Els assajos i errors dels científics són hipòtesis formulades verbalment o, normalment, per escrit. El científic tracta de descobrir fallades en qualsevol d'aquestes hipòtesis mitjançant la crítica i la contrastació experimental. [...] Si la hipòtesi no es manté en peus enfront d'aquestes crítiques i contrastacions, almenys amb el mateix èxit que els seus rivals, serà eliminada.
Amb l'home primitiu i amb l'ameba la situació és diferent. Aquí no hi ha actitud crítica, perquè el més normal és que la selecció natural elimini una hipòtesi o expectativa equivocada, eliminant els organismes que la sostenen o creuen en ella. Podem dir, doncs, que el mètode racional o crític consisteix a deixar que les nostres hipòtesis morin en el nostre lloc: és un cas d'evolució exosomàtica.
| Conocimiento objetivo, 6, Tecnos, Madrid 1974, p. 228-229. |
Original en castellà
De la ameba a Einstein no hay más que un paso. [...] Los actos de la ameba no son racionales, si bien podemos suponer que lo son los de Einstein. Por tanto, después de todo, tiene que haber una diferencia.
Admito que haya una diferencia; aunque sus métodos cuasi-aleatorios y sus movimientos nebulosos de ensayo y error no sean básicamente muy distintos, hay una gran diferencia en sus actitudes frente al error. Al contrario que la ameba, Einstein, siempre que se le ocurría una solución nueva, intentaba falsarla conscientemente por todos los medios, detectando en ella algún error: enfocaba críticamente sus propias soluciones.
Creo que la diferencia realmente importante que media entre el método de Einstein y el de la ameba es la actitud crítica consciente hacia sus propias ideas. Dicha actitud permitió a Einstein rechazar, rápidamente, cientos de hipótesis inadecuadas antes de pasar a un examen más cuidadoso de algunas de ellas en caso de que pareciese capaz de mantenerse en pie frente a críticas más serias. [...]
Los ensayos y errores de los científicos son hipótesis formuladas verbalmente o, normalmente, por escrito. El científico trata de descubrir fallos en cualquiera de dichas hipótesis mediante la crítica y la contrastación experimental. [...] Si la hipótesis no se mantiene en pie frente a esas críticas y contrastaciones, al menos con el mismo éxito que sus rivales, será eliminada.
Con el hombre primitivo y con la ameba la situación es distinta. Aquí no hay actitud crítica, porque lo más normal es que la selección natural elimine una hipótesis o expectativa equivocada, eliminando los organismos que la sostienen o creen en ella. Podemos decir, pues, que el método racional o crítico consiste en dejar que nuestras hipótesis mueran en nuestro lugar: es un caso de evolución exosomática.