Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Arquetip»

De Wikisofia

m (bot: - '''a)''' la ''ombra, + '''a)''' l{{'}}''ombra,)
 
(7 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
(ἀρχέτυπος  del grec ἀρχή (archē), principi i τύπος (typos), forma, motlle: model originari) Segons [[Autor:Plató|Plató]], les [[Autor:Plató|idees]] són els models originaris eterns o ''arquetips'' (ἀρχέτυπος) de totes les coses, la causa que puguem conèixer-les i la causa, alhora, de les coses conegudes. Plató, no obstant això, usa més aviat el terme [[paradigma|paradigma]] (''República,'' VI, 500i; ''Timeu,'' 28c). Aquesta concepció va passar, a través del [[neoplatonisme|neoplatonisme]], a la filosofia de [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Sant Agustí]] i a l' [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], per la qual els arquetips són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de [[Déu|Déu]].
+
(ἀρχέτυπος  del grec ἀρχή (archē), principi i τύπος (typos), forma, motlle: model originari) Segons [[Autor:Plató|Plató]], les [[Autor:Plató|idees]] són els models originaris eterns o ''arquetips'' (ἀρχέτυπος) de totes les coses, la causa que puguem conèixer-les i la causa, alhora, de les coses conegudes. Plató, no obstant això, usa més aviat el terme [[paradigma|paradigma]] (''República,'' VI, 500i; ''Timeu,'' 28c). Aquesta concepció va passar, a través del [[neoplatonisme|neoplatonisme]], a la filosofia de [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Sant Agustí]] i a l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]], per la qual els arquetips són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de [[Déu|Déu]].
  
[[Autor:Locke, John|Locke]], en la seva teoria [[empirisme|empirista]] del coneixement, denomina arquetips a les forces naturals, les idees simples i les idees complexes preses com a models per mesurar l'adequació de les altres idees i [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] reprèn, en certa forma, la noció escolàstica dels arquetips com a idees contingudes en la ment divina. En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i l'idealisme alemany el ''intellectus archetypus'' designa la intel·ligència divina posseïdora d'una [[intuïció|intuïció]] intel·lectual, oposada a la intel·ligència discursiva humana o ''intellectus ectypus'' que no és la causa de les seves representacions.En [[estètica|estètica]] aquest terme es relaciona amb la noció de prototip o forma ideal. L'arquetip es fa visible a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.
+
[[Autor:Locke, John|Locke]], en la seva teoria [[empirisme|empirista]] del coneixement, denomina arquetips a les forces naturals, les idees simples i les idees complexes preses com a models per a mesurar l'adequació de les altres idees i [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] reprèn, en certa forma, la noció escolàstica dels arquetips com a idees contingudes en la ment divina. En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i l'idealisme alemany el ''intellectus archetypus'' designa la intel·ligència divina posseïdora d'una [[intuïció|intuïció]] intel·lectual, oposada a la intel·ligència discursiva humana o ''intellectus ectypus'' que no és la causa de les seves representacions. En [[estètica|estètica]] aquest terme es relaciona amb la noció de [[prototip]] o forma ideal. L'arquetip es fa visible a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.
  
 
[[File:jung2.gif|thumb|C.G. Jung]]
 
[[File:jung2.gif|thumb|C.G. Jung]]
En la variant [[psicoanàlisi|psicoanalítica]] instaurada per [[Autor:Carl Gustav Jung|Jung]], els arquetips són models d'origen arcaic que constitueixen el contingut de l'[[inconscient col·lectiu|inconscient col·lectiu]] i formen, en el si d'estructures invariants, el nexe d'unió dels [[símbol|símbols]], els [[mite|mites]], les creences [[religió, filosofia de la|religioses]] i [[màgia|màgiques]]. A través seu, l'inconscient de l'individu es religa amb l'inconscient col·lectiu en el qual troben sedimentats aquests elements mítics, simbòlics i religiosos. La influència dels arquetips sobre la vida psíquica és equivalent a la dels [[instint|instints]] en el plànol biològic.
+
En la variant [[psicoanàlisi|psicoanalítica]] instaurada per [[Autor:Carl Gustav Jung|Jung]], els arquetips són models d'origen arcaic que constitueixen el contingut de l'[[inconscient col·lectiu|inconscient col·lectiu]] i formen, en el si d'estructures invariants, el nexe d'unió dels [[símbol|símbols]], els [[mite|mites]], les creences [[religió, filosofia de la|religioses]] i [[màgia|màgiques]]. A través seu, l'inconscient de l'individu es relliga amb l'inconscient col·lectiu en el qual troben sedimentats aquests elements mítics, simbòlics i religiosos. La influència dels arquetips sobre la vida psíquica és equivalent a la dels [[instint|instints]] en el pla biològic.
  
 
D'entre els arquetips fonamentals Jung destaca:  
 
D'entre els arquetips fonamentals Jung destaca:  
Línia 11: Línia 11:
 
'''a)''' l{{'}}''ombra, ''el ''germà ocult ''o la «cua de saure»'', '' que representa els aspectes més salvatges i ancestrals que tot ésser humà porta ocult en el seu interior.  
 
'''a)''' l{{'}}''ombra, ''el ''germà ocult ''o la «cua de saure»'', '' que representa els aspectes més salvatges i ancestrals que tot ésser humà porta ocult en el seu interior.  
  
'''b)''' El ''ánima'' en els homes i el ''animus'' en les dones, fruit de les tendències sexuals reprimides: el ''ánima'' és tot el que de femení hi ha en els homes, mentre que el ''animus'' és tot quant de masculí hi ha en les dones.
+
'''b)''' L{{'}}''ànima'' en els homes i el ''animus'' en les dones, fruit de les tendències sexuals reprimides: l{{'}}''ànima'' és tot el que hi ha de femení en els homes, mentre que l{{'}}''animus'' és tot el que hi ha de masculí en les dones.
  
 
'''c)''' El ''mag'' o ''Gran Saber'', causant dels deliris de grandesa.  
 
'''c)''' El ''mag'' o ''Gran Saber'', causant dels deliris de grandesa.  
  
'''d)''' La ''mare arquetípica'' i el ''pare arquetípico''. La primera representa l'entitat nutricia i protectora idealitzada que se simbolitza mitjançant la Terra fecunda, la caverna protectora o altres símbols que incorporen elements propis dels sentiments de protecció, fecunditat o alimentació. El ''pare arquetípico'' representa l'autoritat, el poder i el comandament, i generalment és simbolitzat pel raig, el tro o, en general, per les diverses forces de la naturalesa.
+
'''d)''' La ''mare arquetípica'' i el ''pare arquetípic''. La primera representa l'entitat nutrícia i protectora idealitzada que se simbolitza mitjançant la Terra fecunda, la caverna protectora o altres símbols que incorporen elements propis dels sentiments de protecció, fecunditat o alimentació. El ''pare arquetípic'' representa l'autoritat, el poder i el comandament, i generalment és simbolitzat pel llamp, el tro o, en general, per les diverses forces de la naturalesa.
  
  

Revisió de 20:20, 3 nov 2018

 (ἀρχέτυπος del grec ἀρχή (archē), principi i τύπος (typos), forma, motlle: model originari) Segons Plató, les idees són els models originaris eterns o arquetips (ἀρχέτυπος) de totes les coses, la causa que puguem conèixer-les i la causa, alhora, de les coses conegudes. Plató, no obstant això, usa més aviat el terme paradigma (República, VI, 500i; Timeu, 28c). Aquesta concepció va passar, a través del neoplatonisme, a la filosofia de Sant Agustí i a l'Escolàstica, per la qual els arquetips són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de Déu.

Locke, en la seva teoria empirista del coneixement, denomina arquetips a les forces naturals, les idees simples i les idees complexes preses com a models per a mesurar l'adequació de les altres idees i Berkeley reprèn, en certa forma, la noció escolàstica dels arquetips com a idees contingudes en la ment divina. En Kant i l'idealisme alemany el intellectus archetypus designa la intel·ligència divina posseïdora d'una intuïció intel·lectual, oposada a la intel·ligència discursiva humana o intellectus ectypus que no és la causa de les seves representacions. En estètica aquest terme es relaciona amb la noció de prototip o forma ideal. L'arquetip es fa visible a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.

C.G. Jung

En la variant psicoanalítica instaurada per Jung, els arquetips són models d'origen arcaic que constitueixen el contingut de l'inconscient col·lectiu i formen, en el si d'estructures invariants, el nexe d'unió dels símbols, els mites, les creences religioses i màgiques. A través seu, l'inconscient de l'individu es relliga amb l'inconscient col·lectiu en el qual troben sedimentats aquests elements mítics, simbòlics i religiosos. La influència dels arquetips sobre la vida psíquica és equivalent a la dels instints en el pla biològic.

D'entre els arquetips fonamentals Jung destaca:

a) l'ombra, el germà ocult o la «cua de saure», que representa els aspectes més salvatges i ancestrals que tot ésser humà porta ocult en el seu interior.

b) L'ànima en els homes i el animus en les dones, fruit de les tendències sexuals reprimides: l'ànima és tot el que hi ha de femení en els homes, mentre que l'animus és tot el que hi ha de masculí en les dones.

c) El mag o Gran Saber, causant dels deliris de grandesa.

d) La mare arquetípica i el pare arquetípic. La primera representa l'entitat nutrícia i protectora idealitzada que se simbolitza mitjançant la Terra fecunda, la caverna protectora o altres símbols que incorporen elements propis dels sentiments de protecció, fecunditat o alimentació. El pare arquetípic representa l'autoritat, el poder i el comandament, i generalment és simbolitzat pel llamp, el tro o, en general, per les diverses forces de la naturalesa.


Incocol.png

, ,