Contrastació
De Wikisofia
La revisió el 18:38, 10 ago 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - esi,_confirmació_d'|hipòtesi, confirmació d']] + esi,_confirmació_d'|confirmació d'hipòtesi]])
(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la confirmació d'hipòtesi o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],
tota contrastació que doni com a resultat
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]
és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]
és una instància desconfirmadora o la refutació.
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] | hipòtesi | tots els cignes són blancs |
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] | confirmació | hi ha almenys un cigne blanc |
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] | refutació | hi ha un cigne que no és blanc |
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar de la seva corroboració, però no de la seva confirmació.