Diferència entre revisions de la pàgina «Dret natural»
De Wikisofia
m (bot: -iusnaturalisme +jusnaturalisme) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressió que s'aplica al conjunt de lleis morals naturals –l'origen de les quals és la sola [[naturalesa|naturalesa]] | + | Expressió que s'aplica al conjunt de lleis morals naturals –l'origen de les quals és la sola [[naturalesa|naturalesa]] en tant que es refereix a l'àmbit de la [[llibertat|llibertat]] humana–, dins del supòsit, no universalment reconegut, que l'ordre legal forma part de l'ordre moral. En la mesura que es funda en la naturalesa, el dret natural es refereix a [[valor|valors]] universals i immutables. |
En les ''Institucions ''de Justinià, «dret natural és el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals» (''Iust. Inst''., I, 2 pr.). L'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] medieval sosté l'existència del dret natural, que anomena «[[llei natural|llei natural]]» sota el principi general que és reflex de la [[llei eterna|llei eterna]] ([[Recurs:Cita Tomàs Aquino sobre la llei natural|veg. citació]]). La Reforma protestant dóna origen a una noció de dret natural no fundat en la llei eterna; l'[[jusnaturalisme|jusnaturalisme]] racionalista, que procura la seva fonamentació en valors humans considerats universals, acaba convertint-se en [[dret positiu|dret positiu]] en les legislacions liberals i democràtiques. | En les ''Institucions ''de Justinià, «dret natural és el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals» (''Iust. Inst''., I, 2 pr.). L'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]] medieval sosté l'existència del dret natural, que anomena «[[llei natural|llei natural]]» sota el principi general que és reflex de la [[llei eterna|llei eterna]] ([[Recurs:Cita Tomàs Aquino sobre la llei natural|veg. citació]]). La Reforma protestant dóna origen a una noció de dret natural no fundat en la llei eterna; l'[[jusnaturalisme|jusnaturalisme]] racionalista, que procura la seva fonamentació en valors humans considerats universals, acaba convertint-se en [[dret positiu|dret positiu]] en les legislacions liberals i democràtiques. | ||
Revisió del 23:43, 2 juny 2018
Expressió que s'aplica al conjunt de lleis morals naturals –l'origen de les quals és la sola naturalesa en tant que es refereix a l'àmbit de la llibertat humana–, dins del supòsit, no universalment reconegut, que l'ordre legal forma part de l'ordre moral. En la mesura que es funda en la naturalesa, el dret natural es refereix a valors universals i immutables.
En les Institucions de Justinià, «dret natural és el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals» (Iust. Inst., I, 2 pr.). L'Escolàstica medieval sosté l'existència del dret natural, que anomena «llei natural» sota el principi general que és reflex de la llei eterna (veg. citació). La Reforma protestant dóna origen a una noció de dret natural no fundat en la llei eterna; l'jusnaturalisme racionalista, que procura la seva fonamentació en valors humans considerats universals, acaba convertint-se en dret positiu en les legislacions liberals i democràtiques.
Enfront del dret positiu, que sosté iustum quia iussum [just perquè està manat], el dret natural sosté la inversa: iussum quia iustum [manat perquè és just].