Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat analític, o proposició analítica»

De Wikisofia

 
Línia 21: Línia 21:
 
La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]].
 
La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]].
  
 +
 +
Veg. [[Per_se_notum|per se notum]]
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Epistemologia
 
|Etiqueta=Epistemologia

Revisió de 16:09, 24 oct 2018

L'enunciat o la proposició que són vertaders en virtut del significat dels seus termes. La simple anàlisi dels termes permet veure que el subjecte pertany necessàriament al predicat, o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una veritat analítica o una veritat conceptual, la seva negació és una autocontradicció.

veg. exemple ↓

«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica

«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.

«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.

«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.

«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.

«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.

La distinció entre enunciat (pròpiament judici) analític i sintètic va ser introduïda per Kant (veg. text), i es relaciona amb les anteriors de relació d'idees i qüestió de fet, de Hume, o veritat de raó i veritat de fet, de Leibniz.


Veg. per se notum