Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 21 de 22
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  
  • ...]] i de [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]]. Entre les seves obres destaquen: ''Teoria del coneixement'' (1932) i ''Filosofia dels valors'' (1
    1 Ko (146 paraules) - 10:06, 15 oct 2017
  • ...me|humanisme]] que no pot tenir més bases que el redescobriment dels trets de l'[[ànima|ànima]] profunda del poble (''El mite gaucho'', 1948) o l'allib |BiblioPage=Obres principals de Carlos Astrada
    2 Ko (271 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • ...filosofia de la vida|filosofia de la vida]], especialment amb el pensament de [[Autor:Simmel, Georg|Simmel]]. ...Scheler]], qui va presentar la seva tesi de llicenciatura a la universitat de Jena sota la seva direcció, i va exercir una important influència sobre e
    2 Ko (317 paraules) - 21:54, 20 set 2015
  • ...Francesc|F. Mirabent]] va formar el nucli principal de l'anomenada «Escola de Barcelona». |Lloc=Santiago de Compostel·la
    2 Ko (325 paraules) - 21:06, 7 oct 2016
  • <small>(de l'alemany ''Wissenssoziologie'')</small> ...es (influïdes o determinades, segons els autors) pels factors estructurals de la mateixa societat.
    4 Ko (554 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • ...na,_Francesc|Francesc Mirabent]] va formar el nucli de l'anomenada «escola de Barcelona». És pare del també filòsof [[Autor:Ramon_Xirau|Ramon Xirau i ...a ser professor a l'Escola Nacional. Va reunir un nodrit i important nucli de deixebles (Maragall, [[Autor:Ferrater_Mora,_Josep|Ferrater Mora]], [[Autor:
    3 Ko (538 paraules) - 00:37, 6 feb 2018
  • |Tipus=Extractes d'obres |Nom=Diferències entre l'home i l'animal. (Textos de Scheler i Gehlen)
    4 Ko (659 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
  • ...ecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: la missió de l'antropologia|Idioma=Español}} ...cia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabil
    1 Ko (210 paraules) - 16:37, 12 març 2018
  • ...és tard va ser professor a Colònia, juntament amb [[Autor:Scheler, Max|Max Scheler]]; a Berlín i, finalment, a Gotinga, ciutat en la qual va morir. ...el seu mateix nucli: la teoria del coneixement, proposant una gnoseologia de tipus [[realisme|realista]].
    5 Ko (754 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
  • ...a i la [[filosofia de la tècnica|tècnica]], tot això des de la perspectiva de l'[[antropologia filosòfica|antropologia filosòfica]]. ...ncies_entre_l'home_i_l'animal._(Textos_de_Scheler_i_Gehlen)|Veg. textos de Scheler i Gehlen]])
    6 Ko (947 paraules) - 17:33, 22 set 2018
  • ...ètica a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic a partir de 1950. ...ida a través de l'experiència estètica és, segons ell, conduir-la a través de la racionalitat. Des d'aquesta perspectiva, en considerar que l'actitud est
    3 Ko (524 paraules) - 11:10, 18 oct 2017
  • ...s causa en la facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat de Colònia ...ia|categories]] de [[Autor:Crusius, Christian August|Christian Crusius]] i de [[Autor:Wolff, Christian|Christian Wolff]].
    4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
  • |Nom=Max |Cognom=Scheler
    13 Ko (2.208 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • ...religió, mites, acció moral, agressivitat ([[Recurs:Max Scheler: la missió de l'antropologia|veg. text]]). ...ncialisme|existencialisme]]), etc., determinarà les diferents orientacions de l'antropologia filosòfica.
    17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • ...inicial i s'orienta cap a la valoració objectiva de les formes lògiques i de les essències, delineant les línies mestres del mètode fenomenològic, q ...s va cedir a l'arxiu de l'Institut Superior de Filosofia de la Universitat de Lovaina (Arxiu «Husserl»).
    9 Ko (1.330 paraules) - 22:01, 13 ago 2018
  • (Budapest, 1 gener de 1893 - Londres 1 de gener 1947) ...47 sense poder arribar a fer-se càrrec de la direcció de la secció europea de la Unesco.
    7 Ko (1.123 paraules) - 18:07, 22 feb 2019
  • ...r amb força a partir del segle XVII gràcies especialment a les afirmacions de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] que els animals són autòm ...arron, Pierre|Charron]] van sostenir que els animals posseïen un cert grau de raó.
    8 Ko (1.310 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: amfibologia d'home|Idioma=Español}} ...eva relació amb l'animal i'' ''amb la planta, i al singular lloc metafísic de l'home -''apuntant una petita part dels resultats a què he arribat.
    4 Ko (762 paraules) - 00:25, 6 feb 2018
  • ...ursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Heidegger: els problemes de l'antropologia filosòfica|Idioma=Español}} ...de la metafísica és la pregunta per la unitat de les facultats fonamentals de l'«esperit» humà. La fonamentació kantiana revela el següent: fundar l
    15 Ko (2.584 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • ...nce en 1913, fundador d'una hermenèutica filosòfica entesa com a filosofia de la reflexió. ...6-1978). També ha ensenyat en el departament de teologia de la Universitat de Chicago.
    11 Ko (1.684 paraules) - 11:23, 19 oct 2017

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)